The Othilio Bar: el Vigo gastronòmic que es reinventa

Vigo és una ciutat que es transforma constantment, incapaç de conformar-se amb una imatge determinada. La ciutat, que es percebia com a obrera, es va transformar als anys 80 de la mà de la Movida Viguesa i el Grup Atlàntica en un centre cultural de primer ordre. I allà segueix, sense conformar-se, tot reinventant-se constantment amb un entusiasme contagiós. 

Als últims anys aquest dinamisme s’ha anat traslladant a l’escena turística, i sobretot a una gastronomia que s’ha tret complexos de sobre i que, sense renunciar al seu passat o als enormes avantatges de la despensa de les Ries Baixes, es reivindica com a creativa, inconformista i, sobretot, desenfadada. 

The Othilio Bar té una important dosi de responsabilitat en aquella imatge, en la conformació de la imatge d’aquell nou Vigo que avui és un dels llocs als quals convé estar atents quan es parla de la cuina de Galicia. 

Els orígens d'un barri amb perfil gastronòmic 

Carlos Rodall portava ja gairebé dues dècades dedicant-se al món de l’hostaleria quan va decidir que era el moment d’atrevir-se amb la seva proposta. El lloc que va trobar va ser un local al carrer Luis Taboada, a la part baixa de la ciutat, a un pas del port, del nucli antic i del Náutico.

En aquell espai de parets de pedra hi havia hagut ja un restaurant, tot i que la zona quedava a l’ombra de l’eix veí de Rosalía de Castro, molt més actiu. Carlos es va deixar convèncer per l’encant d’aquell local i el potencial del barri, va convèncer al seu germà Pablo per sumar-se a l’aventura i així va néixer The Othilio Bar.

Ja fa 7 anys d’això i la intuïció de Carlos s’ha anat confirmant amb el pas del temps. Avui els carrers veïns bullen amb propostes japoneses, peruanes o amb formats d’alta gastronomia. I tot, en part, gràcies al fet que The Othilio va posar una de les primeres pedres.

La proposta Othiliana

Carlos tenia clar que volia capitanejar un projecte que s’adaptés a la ciutat, a allò que busquen la gent de Vigo: un lloc en el qual proposar plats saborosos, divertits i sense complexos, capaç de sorprendre sense perdre de vista la solidesa d’una cuina que ha sigut sempre la seva base i la seva raó de ser. 

The Othilio Bar naixia com una alternativa de preus continguts i proposta eclèctica. La seva intenció era la de gaudir fent gaudir, la de traslladar tota l’experiència acumulada durant anys en una carta saborosa i, sobretot, desenfadada i sense límits. 

I segueix, set anys després, fidel a la mateixa filosofia i divertint-se a cada servei. Com es diverteixen els incondicionals del local que omplen les seves instal·lacions cada dia. Si mesurem l’èxit d’una proposta gastronòmica per la capacitat d’omplir diàriament les seves instal·lacions amb un públic local que, a més, torna amb freqüència el de The Obillo Bar és, sens dubte, un cas d’èxit.  

Una carta per a tots els gustos

Al llarg d’aquest temps la carta de The Othilio Bar s’ha anat polint, de manera que arriba a l’actualitat amb algun clàssic, referències a una tradició gallega que l’equip reinterpreta per portar al seu terreny i plats eclèctics, que es van incorporant a l’oferta a vegades per quedar-se. 

D’aquesta manera, qui busqui una experiència més propera a la tradició (sempre passada pel filtre que Rodal aplica a les seves elaboracions) podria decantar-se per una coca de sardina marinada, un arròs negre de chocos i carabiners, o, potser, un caneló de cua de vaca estofat amb demi-glace i escuma de formatge fumat o una costella de vaca vella. 

No obstant això, qui busqui elaboracions una mica diferents podria optar pel carpaccio de pop amb poma, allioli i formatge parmesà, potser pel salmó lleugerament cuinat amb escabetx liquat i petites pastanagues, per l’amanida de sardina marinada amb maduixes i anacards o potser per la vieira amb papada de porc i kale.

I qui opti per una opció més informal, propera al pica-pica, trobarà a la carta unes croquetes de pernil ibèric, un burrito de vaca estofada amb pico de gallo o unes crestes de cua fregides amb formatge San Simón da Costa. 

Tot això amb clàssics de la carta, que sobreviuen a canvis i a modes, com el seu ja mític entrepà de churrasco de porc ibèric amb pebrots rostits, ruca, parmesà i chimichurri, que està a l'origen d’un spin-off del projecte The Othilio Bar: Melitón Bocadillerías. El steak tartar de filet de vaca rossa gallega, que s’ofereix amb la possibilitat de servir-se amb un ou pagès fregit, o la vaca vella que marinen amb sal i sucre durant 36 hores per obtenir un resultat semblant al d’una cecina artesana, plena de gust, són altres de les propostes que són sempre un èxit.

Ambient desenfadat i cuina reconfortant

L’altra clau de l’èxit de The Othilio Bar, d’alguna manera definida per l’eclecticisme de la seva carta, és el seu ambient, sempre animat. Són molts els comensals locals de Vigo que gaudeixen al local als seus moments d’oci, tot i que també ho fan entre setmana o en menjars de treball, ja que un altre dels grans al·licients del restaurant és el seu competitiu menú del dia. 

Per altra banda, els turistes i els visitants de la ciutat, atrets per les bones crítiques, per les guies i per les recomanacions, donen forma a un ambient canviant, en el qual no hi ha una franja d’edat definida i hi té cabuda tota mena de clientela. Aquesta era una de les ambicions de l’equip i és, segurament, un dels seus èxits: funcionar bé amb els fills i també amb els pares, les parelles, les famílies, els visitants i els locals. 

Com ho explica en Carlos: “ja sigui en una cita o en una reunió de feina, per passar una bona estona amb amics o si vols portar els teus pares a un lloc diferent on estaran a gust, els nostres clients saben que funcionarem, que entendrem el que volen i que ens adaptarem; que sempre hi haurà a la carta quelcom que s’adapti a tot el món”. 

Això els ha portat a funcionar bé des del primer moment i ha propiciat una expansió constant. Amb tan sols dos anys The Othilio es quedava petit, així que van adquirir el local adjacent, un espai en el qual mantenir l’estètica dels orígens i poder créixer per poder donar un millor servei i, sobretot, més confortable. 

Després d’això, el petit germà, Melitón Bocadillería, que, com dèiem neix de l’èxit del ja famós entrepà de churrasco i que, instal·lat a la vorera de davant, tot just a 20 metres, vola ja pel seu compte. 

Tot gràcies a una actitud oberta, capaç de llegir l’esperit de la ciutat i traslladar-ho al plat. The Othilio Bar és avui ja una realitat consolidada, un petit clàssic d’aquell Vigo gastronòmic sense complexos, actual, que beu d’aquí i d’allà per fer seves tendències i modes, disposat sempre a fer-te passar una bona estona sense oblidar que, almenys en aquest cas, l’essencial ha de passar al plat.