Esperit Sants va obrir les portes a començament d’any, al número 13 del passeig de Sant Antoni, i es va sumar a l’oferta gastronòmica del barri, just a mig camí entre l’estació i la plaça de Sants. En una zona marcada per l’anar i venir frenètic de viatgers, el restaurant convida a fer una pausa, amb una carta de platets i racions per compartir que reivindica la cuina catalana i el producte local.
Sants va ser el lloc escollit per obrir-hi el restaurant perquè, com expliquen els impulsors, “aquí encara es respira esperit de barri”. Aquesta connexió amb l’entorn també dona sentit al nom Esperit Sants, un joc de paraules que, en essència, resumeix la filosofia de l’establiment.
Una carta sense pretensions
La minuta combina tapes, platets i diversos guisats de cullera com a reflex d’una cuina catalana d’arrel, basada en receptes reconeixibles i preparacions casolanes, que deixa marge per a plats del repertori espanyol i algun toc contemporani.
Els ous ferrats amb sipions i patates, els bunyols de bacallà, l’ensaladilla amb ventresca, la torrada de tonyina Bluefin, el brioix de botifarra negra de Burgos, els popets amb ceba, la rosta de Sòria i els calamarsons fregits de l’andalusa són alguns dels plats més aclamats per la clientela. Aquestes propostes, concebudes sota la cultura del pica-pica, inciten a allargar l’àpat i representen a la perfecció el plaer de reunir-se al voltant de la taula amb els amics o la família.
Entre les opcions més contundents, destaquen el melós de vedella amb puré d’api i col kale —un dels grans clàssics de la casa—, les tripes amb capipota, el bistec tàrtar tallat a ganivet o el pop amb Parmentier de patata violeta i col llombarda, una guarnició que aporta color i sofisticació. Segons la temporada, també hi ha lloc per a una truita oberta. Tot s’elabora a la cuina pròpia, una de les premisses del projecte des del començament.
Postres: menys és més
L’apartat dolç segueix la mateixa línia que la resta de la proposta: una breu selecció que garanteix la qualitat de cada elaboració. No busquen quantitat, sinó encert. La torradeta de Santa Teresa amb gelat de vainilla és la reina indiscutible per posar el colofó final, seguida d’un coulant de xocolata de primera qualitat, uns sorbets refrescants i una nostàlgica xocolata amb pa, oli i sal. Mereix una menció a part el mató, que aquí es transforma en una delicada escuma acompanyada de carbassa caramel·litzada a baixa temperatura.
El més important és al plat
Tot i que l’interiorisme està en evolució constant —els responsables reconeixen que encara hi estan treballant—, l’objectiu és clar: mantenir la senzillesa i evitar eclipsar el que realment és important: el menjar. Aquesta aposta pel que és autèntic, unida a una relació qualitat-preu ajustada, converteix el local en un interessant punt de reunió per als veïns de la zona.
En un carrer de trànsit continu, el boca-orella ha estat el millor màrqueting. Els comensals tornen, i això, en el món de la restauració, és el millor reconeixement. Sense necessitat de grans complicacions, Esperit Sants demostra que a vegades n’hi ha prou amb fer bé el que s’ha fet sempre.
/ Altres Tapes.
