Collonut, més que una vermuteria de barri a Sant Andreu

La vitrina del Collonut centra totes les mirades tot just atravessar la porta. Pinxos i banderilles de colors, sabors i olors que fan venir salivera, embotits i formatges de diferents procedències, croquetes casolanes de mil gustos i, si estem de sort, una truita de patates recent feta. La cuina com a hobby un dels propietaris, l’Arnau Barba. Tota una declaració d’intencions que resumeix l’esperit del local.

Ell i l’Alberto González van aventurar-se a obrir el Collonut fa tan sols uns mesos, al febrer, i els caps de setmana, en aquest petit local del barri del Congrés i els Indians, a Sant Andreu, no s’hi cap ni a peu dret. El boca-orella ha estat una de les millors cartes de presentació d’aquesta vermuteria i bar a vins, que partia de la idea de reproduir els cellers de barri de tota la vida, aquells bars on s’hi trobava el veïnat mentre prenia una canya i es posava al dia.

És per això que van reconvertir aquest antic colmado del carrer d’Olesa en un acollidor bar on s’hi pot comprar menjar i embotit per emportar, més de 70 referències de vins, vermut a granel o fins i tot cerveses poc comunes.

Amb estanteries de fusta repletes de vins, combinant taules altes amb tamborets de colors i amb algunes bótes de vi antigues, han aconseguit donar al local aquell to acollidor dels bars d’abans. Tot convida a fer un mos mentre es peta la xerrada amb la clientela animada, bàsicament formada per veïns de la zona.

L’Arnau és també el propietari de Reina Croqueta, una cuina de producció des d’on elabora els plats guisats, les croquetes i truites que se serveixen al Collonut. Això fa que s’ofereixin fins a 25 gustos diferents de croqueta (cada setmana 5 de diferents): de bacallà, de roquefort i nous, de ceps i foie, de pernil ibèric, de calamars amb tinta... i un llarg etcètera. Aquestes delicatessen es venen també a la foodtruck Reina Croqueta, potser us sonarà.

La carta del Collonut està pensada per picar alguna cosa i compartir amb la resta de la taula. Triomfen especialment els embotits catalans (botifarres, fuet, llonganissa de Girona), els ibèrics d’Oliva de la Frontera (al sud de Badajoz) i els formatges (manxec de Castella-la Manxa, Payoyo,...). Els rillettes els cuinen també a l’obrador i canvien setmanalment (faisà i panses, senglar i nous,...); els acompanyen amb melmelades casolanes tan espectaculars com un chutney de poma i cítrics.

L’hora del vermut és una festa al Collonut, amb conserves, sardina fumada i unes Papas Collonut, d’uns 3 mm de gruix amb una salsa brava casolana i nyores, que s’ha de tastar. Però les autèntiques estrelles són les banderilles fetes a mà per la bacallaneria Folguera, d’antiga tradició al barri. Entre les de tomàquet assecat i bacallà, les de carxofa i pop, les de calamar amb pebrot vermell o les de musclo i pebrot verd, no sabries quina triar.

I hem deixat per l’últim un dels must del local: un bikini trufat amb mortadel·la de Bolonya que s’inspira en la recepta de Carles Abellán. I és que els propietaris en són deixebles. Hi ha un petit apartat de guisats que s’anirà ampliant els propers mesos. Compta amb fricandó, mandonguilles amb sípia i carpaccio de peus de porc amb allioli cítric, entre d’altres. 

El cigaló de Bailey’s i els carquinyolis per postres confirmen que el Collonut busca retornar a les arrels dels bars on l’Arnau i l’Alberto van créixer. La bona notícia és que el toc de modernitat que li han afegit està trobant fortuna. Tenen l’èxit assegurat.