Salitre: marcant una línia pròpia

Ambient despreocupat, decoració tant moderna com acollidora, taules sense estovalles, espais diferents ben diferenciats, música en viu a determinades hores i, el que més ens interessa, una carta amb preus amables i pensada per a compartir.

Carta, per cert, que procura marcar una línia pròpia evitant en bona part aquells plats que es repeteixen de forma clònica en tants i tants establiments.

Aquí s’aprecia, a més, una aposta pel bon producte, especialment en el capítol d’entrades, pensades també per a un pica-pica informal. En ell trobem ostres gallegues, zamburiñas (en realitat, volandeiras), gambes blanques de Huelva, cecina de Lleó, sobrassada de porc negre de Mallorca o pernil ibèric de Dehesa de Extremadura.

El pati cobert que hi ha a l’entrada, tan sols baixar les escales des del carrer, és un bon lloc per realitzar un mos ràpid. Aquest espai està dotat amb barrils i cadires altes per asseure’s. Allí es poden menjar les crestes gallegues (de tonyina, de vedella o de zamburiñas), servides en petites porcions, i les torrades variades, d’anxova de Santoña i mantega, amb diferents tàrtars: tonyina vermella, steak tartar de llom de vaca i gamba vermella… Els dos primers també es poden demanar en ració completa.

Encara que marquen la seva pròpia línia, no eludeixen coses de moda. Per exemple, una bona ensaladilla russa amb ventresca de tonyina una mica seca i pols d’olives negres. O les carxofes rostides amb xips d’alls i sal de pernil. També hi ha una boníssima amanida de pebrots rostits, de nou amb ventresca, i, una mica més fluix, el tomàquet amanit, una mica insípid. Per a completar aquest apartat, unes patates rostides amb els seus dos ‘mojos’.

Hi ha un altre bloc a la carta que es pot considerar de plats principals, tot i que la major part d’ells són, com els entrants, molt aptes per ser compartits. Plats en qualsevol cas que se surten dels habituals sota, cavall i rei. Per exemple, l’original truita de txangurro, que sembla ser l’estrella de Salitre. Es tracta d’una crema d’ou molt melosa que es presenta gratinada en una closca de bou de mar. Al seu interior hi trobem el txangurro, fet al forn, i daus de patata. No està malament, però milloraria amb una mica més d’intensitat de gust. De tot aquest bloc de plats em quedo amb el caneló de foie d’ànec, molt saborós. Correcta la pasta puntalette, amb gamba vermella i allioli. I per als carnívors, un rib eye que se serveix trinxat.

A la part dolça l’inevitable pastís de formatge, en aquest cas de formatges fumats. Altres opcions, els sandvitxos de gelats italians, de maduixa o de festucs. Per a beure, una carta de vins bastant curta amb preus ajustats. Salitre és una interessant opció per a un àpat informal al barri de Salamanca madrileny.