Hi ha llocs a Barcelona que han quedat suspesos en l’espai liminal que la novel·la de David Uclés La ciutat de les llums mortes anomena “la Barcelona dels temps”. Aquells racons de la ciutat comtal on la vida convergeix com si res no hagués passat; ni el temps, ni la guerra, ni el caos, ni les aglomeracions. Ni tan sols —ni encara que volgués— el turisme. Com una pàtina nova, mantenint el que l’Eixample va voler conservar fa anys, Casa Vendrell es manté ferma davant de la xarquificació del mateix Eixample. En una zona on tot són restaurants del nou mainstream gastronòmic que a les cartes mesclen pastes italianes amb uramakis flamejats, cafès d’especialitat i cadenes de restaurants cars, Casa Vendrell és —amb tota la intenció de la paraula— allò de sempre.
Aquest local data del 1934, era un antic celler de barri que va estar treballant sota la mateixa família fins al 2023. “A finals del 2023, el local es va vendre i nosaltres el vam adquirir el maig del 2025”, ens explica l’Ignacio, un dels tres amos. “Vam estar treballant-hi”, diu assenyalant les parets gastades de postguerra, del segle passat, “el vam agafar tal com estava. Vam obrir l’octubre del 2025”.
El que feia l’antic celler era vendre vi, vermut i oli a granel. Avui, els propietaris, expatriats argentins que van deixar la seva vida i la seva feina al seu país natal per aventurar-se a la vibrant capital catalana, mantenen totes les botes originals i reconeixen que el patrimoni d’un lloc fins i tot és més important que el que s’hi vulgui construir. “Només hi vam fer una neteja i integració a la fusta, perquè volíem que mantingués la textura i que s’hi notés el pas del temps. I el mateix va ser el que vam fer a l’espai general. Volíem recuperar-lo, sí, però que s’hi palpessin tots els anys que va ser aquí." Que es palpés el temps que ha passat per la ciutat de Barcelona.
Un barri que els acull
Si bé Casa Vendrell encara no disposa de llicència per poder fer servir planxes ni extractors, es conformen amb estimar el producte que els brinda la nostra terra. Venen amb les mans nues i porten a taula productes poc processats, que —la immensa majoria de vegades— són molt millors que els massa treballats. Allunyats de les esferificacions, les baixes temperatures i les escumes, a Casa Vendrell serveixen el que defineix un vermut tradicional català.
“A més, aquest és un lloc molt emblemàtic del barri. És a dir, generació rere generació, les famílies de la zona van formar part del lloc on som i hi venien a comprar productes a granel. Cada dia tenim alguna visita d’algun veí de més edat que venia quan era jovenet al celler”, afirma. I és per això que no hi pot faltar el que no ha pogut faltar mai en una taula de tota la vida: bones olives, bon embotit i bon formatge.
–Quan al celler es venia granel, també hi havia cosetes per picar, o és un concepte nou? –preguntem.
–No, no, això ho vam incorporar nosaltres! Des del començament, el concepte va ser va ser obrir un bar de vins; amb la idea que aquest espai en si és un vi perfecte.
Amb un sommelier especialitzat encarregat d’ensenyar la secció del vi que es pot degustar a Casa Vendrell, ells es basen en un concepte de “tapes fredes per acompanyar la immensa varietat de celler que tenim”. Actualment, tenen una gran aliada gastronòmica: Damm, ja que, com ens diuen els propietaris, tenien una idea molt clara per al projecte: treballar el concepte del maridatge, no només amb vi, sinó també amb cervesa.
“Per poder desenvolupar aquesta proposta, creiem que necessitem fer un pas més en la part gastronòmica, i incorporar una oferta culinària amb més pes. És cap a on estem caminant, i probablement serà el nostre següent gran pas”, ens confessa l’Ignacio. “La idea seria evolucionar cap a una proposta més propera a un restaurant, amb elaboració de plats calents. No sabem si algun dia arribarem a obtenir una llicència C3 perquè suposa una inversió i una complexitat importants, a més d’implicar qüestions relacionades amb l’edifici i l’entorn. Però una llicència C2 amb campana extractora podria ser una opció viable.”
Respectar la història
Avui, el local està concebut principalment com un espai per a xerrar, tenir una cita, quedar, organitzar esdeveniments, tastos, presentacions i serveis de càtering. També és important destacar la feina de recuperació patrimonial que han dut a terme. “Sempre que ha estat possible, hem reutilitzat elements originals de l’antic establiment. Per exemple, la fusta que recobreix el bany prové d’un altell que hi havia al local i que es va desmuntar per donar-li una nova vida. Les barres també conserven la fusta original, igual que alguns mobles que ja formaven part de l’espai”, ens comenta la seva decoradora i interiorista, la Ibera.
Un altre dels elements més representatius són les sis grans botes que encara es conserven. Originalment, estaven situades a la part de davant de l’establiment, però ells les han netejat i condicionat perquè siguin més estètiques i higièniques, integrant-les en la decoració de l’espai. “Els anteriors propietaris les van fer servir fins al 2023, però nosaltres no, per l’important treball de manteniment que requereixen. Ens van comentar que es podrien recuperar per tornar-les a fer servir, però de moment no entra en els nostres plans”, afirmen.
El local, antigament Bodega Vendrell, avui es torna a dir Casa Vendrell, perquè té més de llar que de servei a granel. Aquí es degusta sense grans pretensions pa amb tomàquet, xarcuteria de qualitat i uns formatges de primera —camembert i comté francesos, i un gouda 24 mesos que ve d’Holanda— acompanyats de relish grega, una picada de figues i oliva negra amb fruita seca que és un dels acompanyaments més bons i sorprenents que he tastat amb un formatge. I és que, a vegades, no cal encendre el foc perquè un comensal gaudeixi; només cal una bona beguda, un local amb història, la millor companyia i, en paraules dels propietaris: “posar molt d’amor en el que fas”.
- Fotografia: Mario García
/ Altres Tapes.
