/ Celler

La una del migdia, una parella oriental i un grup d'italians contemplen bocabadats des dels seus tamborets l'espectacle més apetitós quan un es disposa a “picar alguna cosa”: com tallen el pernil de gla a mà amb aquest estil inconfusible que ha fet famós aquest producte internacionalment.

Sobre la taula tenen ja unes canyes, olives farcides manualment d'anxova i unes racions de braves i croquetes que capten l'atenció dels passejants. Senyors, això sí que és un vermut!

s el cognom de Pedro i Luis, i també d'un restaurant vinoteca pensat per i per a ells. Aquests dos germans són l'ànima d'aquesta casa on el vi i la cuina tradicional ben feta s'han convertit en còmplices i en parella inseparable i el lloc de trobada on acudeixen molts fidels que se saben acollits amb la calidesa de dos professionals que cuiden la seva clientela.

Pels nostres benvolgudíssims veïns del nord, el vi és molt més que una beguda noble. Molt més que la beguda més noble que puguem assaborir. Pels benvolgudíssims veïns del nord el vi és un assumpte d'identitat. Fa uns anys, un estudi encarregat pel govern francès per definir ‘què és el que fa que el francès sigui francès’, assegurava, per ordre d'importància: haver nascut a França, defensar la llibertat, parlar francès i …tachán!!

Sense cap mena de dubte, no serien aquestes les primeres línies que s'escriuen, com al·legat, a favor d'aquests llocs. I, especialment, d'un temps ençà. Per descomptat, en els últims mesos i/o anys veiem freqüentment manifestacions a favor d'aquesta forma de vida (així ho crec jo) i de la seva companya de fatigues, la tapa. Sempre ben acompanyats del seu vermut o canya.