Hi ha llocs a Barcelona que transcendeixen la categoria de restaurant per convertir-se en part del patrimoni gastronòmic local. La Venta, indiscutiblement, n’és un. Situat al capdamunt de l’avinguda del Tibidabo, just on el mític Tramvia Blau completava el seu ascens i l’asfalt es comença a fondre amb la serra de Collserola, aquest establiment es converteix en un mirador barceloní privilegiat.
Arribar fins aquí és deixar enrere el soroll urbà per endinsar-nos entre les torres burgeses modernistes i ser rebuts per una façana icònica i imponent. El que va néixer cap al 1904 —tot i que algunes cròniques en situen l’obertura el 1903— com el Cafè-Restaurant Viñas, una parada i fonda per refrescar els carruatges que feien la travessia cap a Sant Cugat, avui és un temple del bon menjar, amb estovalles blanques i un servei d’ofici, d’aquells que ja costen de trobar.
Menjadors amb memòria i 'la taula d’en Cruyff'
La família Vinyes —amb els dos Lluís, pare i fill, al capdavant— ha aconseguit que aquests menjadors centenaris tinguin més vida que molts locals de moda. Gran part d’aquest aire fresc es deu a Javier Mariscal, que no només n’ha estat un client habitual, sinó que va deixar el seu segell il·lustrant unes cartes que trenquen, amb molt d’art, l’etiqueta clàssica de l’indret.
És gairebé impossible parlar de l’establiment sense esmentar el vincle que té amb el Barça. Ronald Koeman ha freqüentat La Venta amb assiduïtat, però la figura de Johan Cruyff és la que hi ha deixat una empremta més profunda. Era tan habitual veure’l gaudint de la terrassa o del menjador que molts clients, encara avui, demanen reservar la taula d’en Cruyff. La realitat, però, és que aquesta taula no existeix; l’holandès volador no en tenia cap de fixa, tot i que la seva presència constant va acabar creant el mite.
Fidelitat al receptari català
Un restaurant no viu només de vistes i llegendes. Als fogons, mana el xef Raúl Esteban, que s’encarrega de resoldre l’equació que ells anomenen “cuina tradicional i catalana” sota un prisma actual. La filosofia és clara: respecte absolut pel producte i una execució tècnica impecable. El resultat és una minuta plena de plats d’arrel popular, però vestits amb esperit d’alta cuina.
Entre els entrants, les garoines (eriçons de mar) gratinades ostenten el títol de plat més veterà de la carta, resistint el pas del temps per mèrits propis. Al seu costat, brilla la coca de pasta de full, d’elaboració artesana, coronada amb escalivada i anxoves de qualitat.
En els segons, La Venta funciona com un santuari de plats que la modernitat mal entesa ha anat escombrant dels menús. A la secció marinera, destaca el lluç a la romana amb maionesa: una proposta honesta, saborosa i sense artificis. Mereix una menció a part el bacallà d’Islàndia amb sofregit de tomàquet fresc, que manté el llistó ben alt.
El territori carnívor no es queda enrere. Hi trobem guisats de sempre, com el fricandó de vedella o la infal·lible botifarra de Lleida a la brasa amb mongetes del ganxet. La tradició se celebra els dimecres al migdia, amb el menú d’escudella i carn d’olla, una litúrgia completa per a taules senceres que inclou postres i vi. Tot i que si busqueu melositat extrema, el premi se l’emporta la cua de bou desossada: arriba acompanyada de foie i patates al morter, en una combinació excel·lent que es desfà a la boca. I per als indecisos, una gran notícia: hi ha l’opció del menú tast, pensat per tastar els plats més representatius sense haver de renunciar a res.
Oda als cargols
A La Venta, amb els cargols no fan broma: els serveixen amb closca un toc inconfusible de vi ranci que demana a crits sucar-hi pa. Per als amants d’aquest mol·lusc, l’arròs de cargols és imprescindible, amb el gra al punt i una potència de sabor memorable.
Però, alerta, perquè aquí l’afició es viu amb veritable intensitat: conscients de la càrrega afectiva que genera aquest plat —i que té seguidors incondicionals—, han constituït un cercle d’apassionats per retre-li culte. La iniciativa, anomenada Caragolària, és tan curiosa com desitjable: conviden els clients a formar part d’aquest grup, que, de tant en tant, es reuneix “al voltant d’una bona cassola”. Aquest club particular fins i tot té un menú de referència, un festí format per cargols a la gormanda, botifarra de Lleida a la brasa amb samfaina i una dolça torrada de Santa Teresa.
Postres clàssiques i reservats amb vistes
No us en podeu anar sense tastar el biscuit glacé de taronja, un monument a les postres de tota la vida elaborat a la manera del cuiner Francesc Fortí, que els va servir el seu durant anys. La crema catalana, el pastís de poma i el suflé calent de xocolata Valrhona són altres interessants temptacions per posar el colofó a l’àpat. Unes alternatives ideals per allargar la sobretaula sense mirar el rellotge, sigui a les terrasses climatitzades o en la intimitat dels interiors.
Si opteu per la privadesa, la joia de la corona és La Saleta, un racó amb una bellesa especial envoltat d’històriques cartes manuscrites on el temps sembla aturar-se. Una proposta discreta i preciosa que contrasta amb l’espectacularitat del mirador privat del pis superior. Amb capacitat per a fins a quaranta comensals, aquest espai ofereix una panoràmica impressionant de Barcelona que justifica la visita per si sola.
Fotografia: Flaminia Pelazzi.
/ Altres Catalana.
