/ Catalana
El secret d’aquesta braseria, sense fogons ni fregidores, és que tots els plats es cuinen en un forn-brasa tancat que funciona amb carbó vegetal i que permet obtenir una carn més saludable, més lleugera i gustosa.
Carpaccio de carxofa de temporada amb tòfona negra o el pop a feira amb trinxat de col de la Cerdanya són tota una declaració d’intencions. Són dos dels plats que hi ha actualment a la carta de Floreta, un restaurant que beu de la tradició i que s’inspira en els millors productes del mercat per als seus plats de forquilla i ganivet. Entaular-se és tot un plaer per gaudir en calma en aquest racó acollidor del barri del Poble Nou de Barcelona.
És possible fer una gastronomia conceptualment ambiciosa i en petit format, però anant més enllà de la simple adoració pel producte? El respecte cec a la matèria primera semblava fins ara el camí dels establiments en la franja més accessible de preu per a certificar el bon fer i el coneixement del passat.

Els qui s'apropin per primera vegada a la Biblioteca Gourmande és molt possible que abans de conèixer-la es preguntin: per què anomenar biblioteca a una casa de menjars? La resposta, quan ens la expliquen, és totalment lògica. Si en una biblioteca es col·leccionen i guarden llibres per tal de compartir amb els lectors el goig de la seva lectura, en un restaurant es fa pràcticament el mateix amb les receptes de sempre, que s'atresoren i preparen per gaudir els seus meravellosos sabors amb els comensals.
La vila de Llagostera es troba en una situació privilegiada a la comarca del Gironès, al costat de la carretera que uneix Girona amb Sant Feliu de Guíxols i altres poblacions i platges de la Costa Brava, com Santa Cristina d'Aro o, una mica més lluny, Palamós. A la sortida de la població en direcció a Sta. Cristina, al costat de la via verda en què s'ha convertit el traçat de la línia de carrilet que unia Girona amb Sant Feliu, hi trobem una masia del segle XVII.

No són massa els establiments dedicats a la restauració al nostre país que aconsegueixen arribar al centenari i segueixen en la bretxa quant al servei, la qualitat i el tracte que dispensen als clients. I si cent anys ja són una xifra imponent, encara més impactant és un hostal que aquest any compleix els 125!

“No ens agrada parlar de ‘dignificar la botifarra’ –comenta Joanjo Puig–. La botifarra és un producte digníssim, que nosaltres només vestim de gala”. Així de contundent és a l’hora d’expressar-se sobre el restaurant Butikfarra –“restaurant, no bar!”- que ell i el seu soci Oriol Marquina van obrir fa un any a Barcelona. “Ens agrada moltíssim la botifarra, i veiem que anaven sorgint establiments d’hamburgueses gourmet, i cada cop que en tastàvem alguna pensàvem, ‘mira, sí, és bona...
Catalans, espanyols, anglesos, russos o alemanys. Ciutadans de Barcelona o turistes que passen uns dies a la ciutat. La veritat és que tot aquell que menja a Insòlita Gea surt content.

Si qualsevol vespre de cap de setmana passeu pel barceloní carrer de Còrsega, allà on es constitueix com a frontera entre l’Eixample i Gràcia, no us estranyeu gens quan a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí veieu un restaurant no gaire gran ple i, en alguns casos, amb gent esperant a la porta per poder-hi accedir.
A Batet de la Serra, a un parell de quilòmetres d’Olot per la carretera de Santa Pau, trobem l’Hostal dels Ossos. Fundat el novembre de 1976 pels àvis Joan i Pilar, el que llavors era un petit hostal ha anat creixent, amb l’afany, esforç i dedicació de fills i nets de la nissaga familiar.
El fet de que en els darrers anys les nissagues familiars hagin estat protagonistes de diverses sèries de televisió pot fer pensar que es tracta d’un recurs dels guionistes per captar audiència. Rés més lluny de la realitat. Les nissagues existeixen. Un exemple perfecte és, dins el món de la gastronomia, la dels Esteve.
Cal mirar molt enrere, gairebé mil anys, per entendre que el Molí de l’Escala no és un establiment qualsevol, sinó que compta amb una llarga història que ens remunta fins a l’any 1100. El seu primer impulsor va ser el Marquès de Dou, qui va ordenar la construcció d’un molí com a regal al poble de l’Escala.