L'espai, situat al Centre Comercial L'Encinar, reivindica la cuina de sempre i l'aperitiu de bar il·lustrat, aquell que van conèixer a la seva infància i que rendeix tribut a tòtems com La Ancha.
/ Espanyola
L'ampli i elegant local ofereix tapes, racions i plats elaborats amb cura i un toc original.
La ciutat de Vigo, coneguda tradicionalment per les seves tavernes i la seva cuina més popular, ha tingut sempre en l'entrepà un dels seus senyals d'identitat. Ara, de la mà de Melitón Bocadillerías, aquest format gastronòmic es reformula oferint noves alternatives al públic de la ciutat.
Pernils de Guijuelo, de Jabugo, DO Extremadura, ... Els amants del pernil no podran resistir la temptació d'entrar a Reserva Ibèrica, una botiga gurmet instal·lada a la Diagonal de Barcelona (cantonada Aribau) que compta amb una acollidora i cosmopolita zona de restauració. I és que aquí no només es compren les potes de pernil senceres, sinó que a més es poden degustar en una carta de tapes, entrepans i plats pensada per picar i compartir.
La Máquina de Jorge Juan és l'últim restaurant que el grup La Máquina ha obert a Madrid. La seva cuina, d'essència tradicional, no defrauda. El crític gastronòmic Carlos Maribona valora la seva proposta gastronòmica.
Els germans García de la Navarra, Pedro i Luis, són ben coneguts a Madrid. Luis, el més jove, és un dels millors sommeliers que hi ha a la capital, com va demostrar durant molt de temps a la bodega del restaurant Aldaba. Per alguna cosa va ser president de l'Associació Madrilenya de Sumillers durant set anys.
En aquest local es reivindica i revitalitza el nostre entrepà sense complexos, davant l'auge expansiu de pizzes i burgers i, fugint de l'avantguarda, ens ofereix un dels àpats més populars i tradicionals a Espanya.
Recuperar l'entrepà de tota la vida. Aquesta és la filosofia d'aquest peculiar establiment creat per Juanjo López Bedmar, propietari i cuiner de La Tasquita de Enfrente, uno de los mejores restaurantes de producto de Madrid que está situado a escasos metros de esta nueva taberna.
A El Porrón Canalla no trobaran aquests entrepans de disseny que tant abunden últimament.
Una mirada nostàlgica als àpats dels anys 70. Aquesta és bàsicament la filosofia de Lovnis una de les novetats més recents a Madrid i que té al darrere dos cuiners ben coneguts en el panorama gastronòmic de la capital espanyola: Iván Morales i Álvaro Castellanos. Després del seu èxit amb Arzábal han decidit donar un nou pas amb l'obertura d'aquest peculiar espai que busca recuperar aquell plat combinat que tant d'èxit va tenir fa unes dècades i que ara està gairebé desaparegut.
El 'tapeo', aquí, és una mica més que servir petites racions: productes de qualitat, amb Denominació d'Origen i arribats des de tots els racons de la Península. El Bodegón ha arribat a Gràcia per quedar-s'hi.
Fundat fa gairebé 35 anys, Sancho va començar com a cafeteria familiar d'estil molt "dels vuitanta", però amb una excel·lent cuina que ha marcat el rumb del local fins a convertir-lo en un dels locals més interessants des del punt de vista gastronòmic de Granada, que actualment dirigeix, tant als fogons com a la gestió, Serafín Jiménez, fill dels fundadors, i que ha anat adaptant el local als nous temps.
Al costat mateix de l'entrada del reformat mercat de la Barceloneta, pintat de colors vius i amb un enorme zepelí vermell que presideix la sala, El Guindilla és un local que inspira un cert sentit de l'humor. Des dels mobles fins al personal, passant pel propi logo del local -un cambrer dels de tota la vida, el Guindilla del nom- el restaurant, obert fa menys de sis mesos, comunica alegria.
El bar Salazar és un dels clàssics de Múrcia. Situat a Mula, es va fer un lloc a les agendes dels amants de la bona gastronomia fa gairebé noranta anys, quan els seus fundadors van obrir les seves portes en 1925.
Igual que va fer fa ja 20 anys amb l'inauguració del Chaflán , el restaurant d'avantguarda que va arribar a tenir una estrella Michelin, el xef i empresari madrileny Juan Pablo Felipe torna a trencar esquemes representant el canvi i l'evolució del viscut en els últims anys amb La Posada de El Chaflán, un establiment desenfadat i transgressor que no té res a veure amb l'encant retro de l'antic hotel Aristos, que havia entrat en període de decadència.