A pocs minuts de l’Estació del Nord, entre els carrers de Martí i de Vilafranca, hi ha un local discret amb dos grans finestrals amb el nom de La Martina. Darrere dels vidres, l’enginyer agrònom i cuiner Àngel Moya i el seu soci, Joan Duran, un cuiner amb experiència en el celebrat restaurant La Pubilla, ultimen els preparatius del servei amb el seu equip.
Com cada dia, esperen omplir el local, i no és estrany, ja que s’ha convertit en un dels restaurants de Gràcia de més renom. De fet, és habitual trobar-hi una gran quantitat de clients aglomerats a la porta, esperant aconseguir una taula.
La Martina de Gràcia va obrir el 2020, quan els dos socis van decidir embarcar-se en un projecte propi. Prèviament, Moya i Duran havien regentat el bar de l’associació Lluïsos de Gràcia. Va ser allà on es van començar a guanyar la confiança i el paladar de molts veïns, que, anys més tard, també els acompanyarien en aquesta nova etapa.
De la seva passió per la cuina i el vincle amb el barri va néixer La Martina, un projecte que, entre bromes, tots dos defineixen com la seva filla. Un sobrenom que no és casual, ja que tots dos són pares i saben bé el que implica cuidar, acompanyar i fer créixer alguna cosa des de zero.
Des dels inicis, La Martina s’ha fet un nom entre els restaurants de Gràcia i s’ha guanyat el cor de la clientela local. I ho ha aconseguit gràcies a una fórmula que cada vegada és més difícil de trobar a la ciutat: cuina de qualitat a preus raonables.
La tradició reinterpretada
La proposta culinària de La Martina gira al voltant del producte de proximitat i de la cuina popular. Per això, algunes elaboracions evolucionen segons la temporada i els ingredients disponibles. La seva aposta reivindica la cuina de barri, eleva la qualitat del producte i aporta una mirada més personal i atrevida a les elaboracions.
Tot plegat es tradueix en una carta amb preus mesurats i una proposta de migdia que ronda els 18 euros. La carta canvia cada setmana i ofereix tres primers, tres segons i tres postres, a més d’una paella que es pot demanar en ració individual, un detall poc habitual i que s’agraeix molt.
De la carta, destaquen propostes elaborades amb productes típics de la cuina catalana, com ara les anxoves de l’Escala, acompanyades de mantega d’herbes; les fesols de Santa Pau amb sípia i botifarra negra, i l’esqueixada de bacallà amb tomàquet escalivat i oli fumat.
Durant la nostra visita, vam tastar algunes de les elaboracions més representatives del restaurant. La primera a arribar va ser la croqueta de rostit. Els amants d’aquest aperitiu en gaudiran: cruixent per fora, cremosa per dins i amb un gust intens i ben definit.
Entre conquistar amb la tècnica o per l’equilibri dels sabors, el tàrtar de tonyina amb salsa de carbassó, alfàbrega i maduixes aconsegueix totes dues coses a la perfecció. Tot i que parteix d’ingredients habituals en aquesta mena d’elaboracions, l’equilibri que aconsegueixen amb peix marinat i la salsa aporta una frescor agradable i original a cada mossegada.
En cada plat es nota el mestratge i la paciència per aconseguir resultats precisos, així com la presentació impecable en cadascun, com ara en el verat amb ajoblanco i maionesa de cítrics. Una combinació de sabors delicats que aporten un joc interessant de contrastos.
Abans de l’apartat dolç, va arribar un dels plats més contundents del menú i el que es va emportar la medalla d’or de l’experiència. Estem parlant del melós de xai amb albergínia fumada, iogurt d’ovella i patates palla. La carn fa honor al seu nom i es desfà amb facilitat, mentre que la resta dels ingredients aporten caràcter i profunditat al conjunt. Tot un encert.
Les postres segueixen la mateixa filosofia de la casa: creativitat continguda i respecte pels sabors reconeixibles. Juntament amb propostes com les trufes de xocolata i praliné d’avellanes o el cremós de xocolata amb mascarpone i cafè, vam tastar la crema de llimona amb merenga. Una combinació dolça, fresca i equilibrada que es corona amb una fina capa de sucre, cosa que aporta contrast a cada cullerada.
Atenció al detall
Si hi ha alguna cosa que destaqui tant com la qualitat i el detall dels plats de La Martina de Gràcia, és l’atmosfera propera que el servei ha aconseguit construir. “Busquem l’equilibri entre proximitat i professionalitat, però sobretot busquem cuidar. Tant a nosaltres, com al nostre equip i als clients”, assenyalen els socis.
Duran i Moya han demostrat que sí que és possible gaudir d’una carta de qualitat a preus assequibles en ple cor de Barcelona. Després d’haver tastat la seva proposta, no vam poder evitar preguntar-los:
—Teniu ambició d’aconseguir algun reconeixement gastronòmic en el futur?
I ells, després d’una mirada còmplice acompanyada d’un somriure, van respondre:
—Per a nosaltres, el premi més gran és poder continuar servint cada dia i veure el local ple.
La Martina és d’aquells llocs que de seguida ens venen al cap quan algú pregunta on es pot menjar a Gràcia, i aquells on es torna amb la tranquil·litat de saber que sempre hi menjaràs bé i com a casa. Així i tot, convé reservar amb antelació, ja que el local té un aforament reduït i una clientela fidel que l’acompanya des dels inicis. Però potser aquest és l’indicador més important del seu èxit.
/ Altres Catalana.
