Si busquem on es menja millor a la ciutat de Barcelona, queda clar: al Born. El 2024, el barri va estrenar un segell gastronòmic propi, Born Districte Gastronòmic, una iniciativa que reuneix botigues de productes selectes, restaurants, cocteleries i entitats gastronòmiques amb l’objectiu de promocionar l’oferta culinària del barri i reivindicar la seva capacitat per crear vincles entre les persones. I el Bar Super és, sens dubte, un d’aquells llocs que fan d’aquest barri barceloní l’epicentre del bon menjar a la ciutat.
Amb una cuina de mercat basada en la temporalitat i el respecte al producte, aquest bar —més aviat restaurant— intenta acostar el client als sabors locals i de proximitat. Amb una vidriera enorme enfocada al Mercat de Santa Caterina —d’on ens confessen que prové tot el que serveixen—, el Bar Super un exemple clar de senzillesa ben tractada. Ens solem pensar —erròniament— que quan un local ven que respecta el producte hi menjarem carn o verdura a la brasa, inalterada i sense gaire recepta; aquest lloc, però, canvia completament aquesta creença. Es pot —i, si no us ho creieu, aneu a comprovar-ho— respectar el producte amb una gran idea a la cuina.
Un local jove amb estil nipó
Quan preguntem per la història del local, ens expliquen que fa tot just un anyet i mig que van obrir, el març del 2025: “Com que tenim el mercat al davant, la nostra idea és treballar amb producte de mercat i tornar a la senzillesa, fent que el producte, la seva qualitat i la frescor siguin els protagonistes. Apostem per intervenir-hi el mínim possible: portar-lo del mercat al plat i recuperar-ne el sabor autèntic, sense disfressar-lo”.
A les instal·lacions, la barra ocupa el lloc central i la majoria de les cadires hi estan orientades. “Era aquesta la idea principal, de fet”, afirmen; “tot el bar està inspirat en les barres japoneses i ens permet tenir una relació diferent amb els clients: veure’ls la cara, conversar-hi i explicar-los els plats”. D’aquesta manera, es pot observar com funciona el restaurant i tot el que passa a la cuina. La barra converteix aquest moviment en una mena d’espectacle i forma part de l’experiència; pots veure què demana el del costat, com s’emplata el que ha demanat o quin vi prenen altres clients.
Així i tot, l’èxit del Bar Super no ve del no-res. El local té certes reminiscències d’un altre bar, el Bar Brutal, i, quan preguntem quina relació tenen, ens responen que “són família”. El Bar Brutal va obrir fa catorze anys i està especialitzat en vins naturals; de fet, va ser un dels primers establiments de Barcelona que hi va apostar.
"Nosaltres no estem tan centrats en el vi, tot i que la nostra carta en té unes 37 referències de mínima intervenció. Tampoc no tenim un perfil tan radical com el del Bar Brutal, perquè volem atreure la gent del barri i el públic de tota la vida. Aquesta mena de client sol buscar vins clàssics, sabors quotidians i reconeixibles”, manifesten.
Cuina de mercat
Comencem amb un carpaccio de gambes vermelles de Palamós amb l’oli dels seus caps, acompanyat de quinoa inflada i coriandre, un plat que demostra que els sabors del Mediterrani cada cop són més versàtils, a la nostra cuina, i conviuen amb sabors i productes predominants en zones com el Perú. Si la fusió japonesa-peruana es diu nikkei, com hauríem d’anomenar aquesta?
Seguim amb el que, al meu parer, va ser un dels plats estrella de l’àpat que vam fer al restaurant: les flors de carbassó en tempura amb salsa de mató i alfàbrega. Si les flors de carxofa entraven a la meva llista de millors productes de quilòmetre zero, aquestes s’han convertit, sens dubte, en les meves preferides. Mai abans no havia tastat la flor del carbassó, i el seu sabor, sumat a una tempura exquisida i cruixent i aquella lleugera salsa làctia —molt similar a un tzatziki grec, però elaborada amb productes catalans—, li va fer guanyar una qualificació d’excel·lent.
L’amanida de tomàquet de temporada, alfàbrega i bitxo fresc és tot un encert de guarnició per a un dels seus plats forts: el llom, acompanyat d’una crema exquisida d’albergínia fumada i decorat amb escalunyes i cireres envinagrades. Si bé el llom era d’una qualitat excepcional, cal destacar que a la seva cuina saben triar productes de primera classe amb una estima digna d’ovació. Tomàquets grocs, raf, kumatos i cherry: l’amanida va ser el que va fer arrodonir del tot la tria de la carn.
Finalment, el xef ens delecta amb el plat més ressenyat pels mitjans i el públic: la botifarra. Se’n llegeixen tantes coses … “amb la botifarra a la brasa –amb escalivada, tot i que va canviant segons la temporada– amb mostassa i oli de nyora, ja tenim gairebé tot el que cal per ser feliços durant una estona”, o “entre les opcions de carn, destaca la botifarra amb salsa de bolets i envinagrats, que prepara el senyor Vilà, també amb parada a Santa Caterina”, perquè no se sap mai si n’hi ha per tant, quan algú té fama. Però, quan la tastem, no hi ha cap dubte: una veritable mostra del que és una botifarra catalana feta en bones mans.
Un tancament atípic
Com a tancament, ens ofereixen una nectarina amb quenelle de cremós de xocolata blanca, crocant d’avellana i saüc. Unes postres molt atípiques que puntuen el sabor de la fruita amb un cop de brasa que li reforça la dolçor i l’allunya de l’acidesa clàssica. Si bé no és per a tots els paladars —i encara menys per a qui li encanti tancar una bona vetllada amb un toc molt llaminer—, és un plat equilibrat i rodó que reafirma les conviccions del Bar Super: tocar el producte el mínim possible, respectar l’origen i els sabors primaris. Tot un encert.
Bar Super demostra que respectar el producte no significa limitar-se a servir-lo sense més ni més, sinó saber intervenir-lo amb intel·ligència per realçar-ne les virtuts. La cuina mediterrània, fresca i creativa, troba en la barra d’inspiració japonesa l’escenari perfecte per acostar els fogons als comensals. Un restaurant jove, desenfadat i amb les idees molt clares que confirma per què el Born continua sent un dels barris on es menja millor de la ciutat.
Fotografia: Marío García.