
Can Rectoret, cuina tradicional amb molta història

Can Rectoret, una masia del segle XVI transformada en restaurant que ha passat de generació en generació, és tota una institució a Santiga (Santa Perpètua de Mogoda). El seu fort: la cuina tradicional catalana, que aprofita la riquesa alimentària de la terra, apostant pel producte de màxima qualitat. La seva nova barra exterior convida a gaudir d'una jornada gastronòmica al sol.
Ens explica en Dídac García Carreté que la història de Can Rectoret, una masia del segle XVI, és la història de cinc generacions de la seva família. El seu rebesavi Jaume es dedicava al bestiar, a l'horta i a l'elaboració de vi. Ell va viure la construcció de la carretera que passa per davant de la masia i que uneix Sabadell i Santa Perpètua de Mogoda. Esporàdicament va començar a servir menjars als treballadors de la carretera, a caçadors i a pintors que visitaven la zona (antigament boscosa), i la veu sobre la bona qualitat de la seva cuina va començar a córrer.
Aviat es van adonar que el negoci estava en la gastronomia i l’any 1929 van començar a centrar-se en la restauració. Després van arribar el besavi Josep, l'àvia María, els seus pares… i ara són en Dídac i els seus germans els qui gestionen aquest restaurant. Al llarg d'aquests anys, la família ha anat transformant l'espai, convertint gradualment les estances i els dormitoris de la casa en sales de menjador a diferents nivells, sempre respectant l'estructura arquitectònica original de la masia.
A tota brasa
Can Rectoret és conegut per la seva cuina tradicional, basada en el receptari català, i per les seves brases que criden l'atenció de qualsevol visitant només entrar a la masia. La cuina està oberta i des de l'entrada s'albiren aquestes brases, artesanals i rodones, amb un sistema que les fa girar sobre el seu propi eix, per així aconseguir el punt de cocció idoni de cada producte.
Allà hi elaboren des d'un bon entrecot de vedella de Girona, fins a unes galtes i uns peus de porc, passant per bolets, albergínies, carxofes i, com no, els tan desitjats calçots. I és que un altre dels punts forts de Can Rectoret són les calçotades. Ens explica en Dídac que van ser dels primers en oferir calçots a la província i que el gastrònom Néstor Luján, habitual del restaurant, deia que el millor romesco de Barcelona s'elaborava aquí. La recepta és secreta, igual que la del allioli que també ostenta la fama de no repetir-se. Per cert, els calçots són de proximitat i els conrea un pagès només per a ells.
Tradició i novetat
Al llarg d'aquests gairebé noranta anys, han lluitat mantenir la qualitat de la matèria primera i han anat incorporant nous plats, sense abandonar mai el seu vincle amb la cuina tradicional. A la seva carta trobem clàssics com les favetes amb botifarra negra, l’escudella o els canelons casolans, tot i que la seva aposta més recent són els bacallans, que ofereixen en una desena d'especialitats: algunes tradicionals com el bacallà a la llauna o a la bilbaína, i d’altres més noves com el bacallà amb crema de ceps o amb rocafort. A l'abril celebren el mes del bacallà i cada any preparen receptes noves, les dues que més èxit tenen es queden en la carta.
També aprofiten les delícies que proveeix la temporada de bolets, preparen esmorzars de forquilla en què recuperen plats tradicionals com la clotxa, i elaboren postres casolanes que són una autèntica delícia: crema catalana, pastís de formatge, mel i mató, tiramisú, lemon pie i un llarg etcètera.
L'última novetat de Can Rectoret és la seva barra exterior, situada prop del seu jardí, en un espai de grans dimensions que ells mateixos denominen “La Plaça”. Allà hi han disposat taules i cadires que conviden a gaudir d'un vermut o d'una cervesa al sol abans del dinar o a prendre's el cafè de després. L'objectiu és que la barra funcioni tot el dia i durant els caps de setmana hi incorporen a més una atracció per als més petits: un castell inflable, supervisat constantment per un monitor.
Abans d'abandonar la masia, alguns afortunats potser poden visitar l'antic celler, que alberga alguns centenars de referències de vins, classificats segons la seva DO. També hi ha un apartat, a manera de petit museu, amb ampolles antigues (algunes de principis del segle XX) i que tenen un gran valor sentimental. Tot un recorregut per la història del vi i la d'aquesta família.