
Bodega Tomàs, la nova modernitat catalana

Ni vermut amb torreznos, ni vi amb seitons. Que el nom de bodega no us enganyi perquè el que proposa el xef Eduard Tomàs en aquest enorme restaurant, situat a pocs metres del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), és una cuina de mercat que busca potenciar els sabors del receptari tradicional català des d'una perspectiva més moderna.
A poques passes del Monestir de Sant Cugat del Vallès, una preciosa abadia benedictina construïda entre els segles IX i XIV, es troba la Bodega Tomàs, el projecte més personal del xef Eduard Tomàs. Amb diverses dècades d'experiència en diferents cuines, fa quatre anys que va decidir emprendre el seu propi negoci, a la ciutat que el va veure néixer, per donar ales a la seva filosofia culinària: “Vam començar amb un receptari català clàssic, on no faltaven les tradicionals mandonguilles amb sípia, però a poc a poc hem anat evolucionant cap a una cuina més moderna, treballant amb els sabors i potenciant-los, però mantenint sempre aquestes arrels catalanes”, ens explica.
Explosió de sabors
La seva carta és extensa, amb propostes per a obrir boca com la torrada de sardina fumada amb melmelada de tomàquet i ruca, que sempre serveixen acompanyada d'un quinto de cervesa ben fresc, o l'enorme croquetó d'ànec confitat i ceba caramel·litzada, una bomba d'elaboració cent per cent casolana que es desfà a la nostra boca. Hi ha plats de mar com els musclos i les cloïsses al Martini o el bacallà a la mussolina de pera caramel·litzada, un sabor potent que ens enduem amb molt bon record a casa.
El mateix succeeix amb les costelles de porc que cuinen a baixa temperatura durant dotze hores, per a després lacar-les amb salsa hoisin. Exquisides i, sens dubte, un dels plats estrella en l'apartat carnívor, on també trobem propostes com el T-Bone de vedella madurada durant trenta dies, que es prepara a la pedra. L’Eduard prefereix reservar-se el nom del proveïdor perquè no li arrabassin, és de Sabadell i de la seva total confiança. El producte final al plat, l'avala.
Elaboració casolana
Una altra de les seves principals bases són els suggeriments fora de carta, que canvien setmanalment i que juguen amb la temporada i amb els ingredients de diferents parts del món, des d'Àsia fins a Llatinoamèrica. Quan els vam visitar, vam poder degustar unes patates braves exòtiques: petites, tallades en pla i coronades amb una combinació de salsa de curri groc, mojo picant verd i salsa de tomàquet amb kimchi. Van desaparèixer del plat en poc més de dos minuts.
Les racions són generoses –“no volem que la gent es quedi amb gana”, diu l’Eduard– i sempre és bona idea compartir els plats. També és obligat fer un repàs a la seva carta de postres, amb més d'un vuitanta per cent de les propostes d'elaboració casolana. El cheesecake, excepcional. I la torrija, que elaboren amb panettone i crema catalana cremada, d'una contundència gustativa que sorprèn. Un exemple més d'aquest “twist” que l’Eduard vol donar-li als plats d'arrel tradicional.
Si els visitem de dilluns a divendres, ens oferiran també un menú de migdia molt complet, amb sis primers i sis segons a escollir, que canvien setmanalment i que s'han guanyat el favor de la clientela. Veïns de Sant Cugat, majoritàriament, que aviat tindran un nou restaurant a la ciutat. Un negoci en què l’Eduard està treballant, que s’ubicarà a pocs metres de la Bodega Tomàs, i que també s'inspirarà en la cuina catalana. Ja l’estem esperant.
Afegeix un nou comentari