/ D'autor
El vaixell, el Nàutic, el GU (digues-li com vulguis), l'edifici de forma rodona que flota sobre la badia de la Concha, és un punt de referència a la ciutat. Les parets de la segona planta són gairebé totes de vidre, dissenyades per deixar el protagonisme a la bonica badia. Aquí es troba GU, un espai en què la música, vistes i cocteleria s'uneixen en una de les escenes de nit més populars de Sant Sebastià.
Tots els qui estimem la bona cuina catalana ens vàrem entristir en conèixer el tancament del restaurant Mas Pau, tants anys posseïdor d’estrella Michelin, a finals de 2014. Però, a vegades, les tristors són la porta d’entrada per a noves alegries i això, precisament, és el que ha succeït en aquest cas. Després d’un curt període, l’Hotel Restaurant Mas Pau ha tornat a obrir les seves portes.
Joan Morillo i Laura Tejero a la sala i Jordi Rollan a la cuina han consolidat al restaurant Divinum, al cor del Barri Vell de Girona, una de les propostes gastronòmiques més interessants de la ciutat, amb un sol Repsol, mencionat a la Guia Michelin, i amb rumors periòdics sobre la seva ascensió a l’olimp dels restaurants amb estrella.
En la visita d'aquest any a Diverxo m'he trobat al millor Dabiz Muñoz de tots els que he conegut des que pel maig de 2007 obrís el seu primer restaurant a Madrid, aquell petit local del carrer Francisco Medrano on ens va sorprendre a tots. Catorze anys d'evolució constant a la seva cuina i de feina incansable. Anys també amb alguns salts al buit, amb una certa bogeria incontrolada.
El cuiner ha desenvolupat durant anys una extraordinària capacitat de síntesi. Probablement esperonat a parts iguals per les diminutes dimensions de la cuina del desaparegut Capritx (restaurant on va guanyar la seva estrella Michelin arribant a compartir fregidora amb la rostisseria de pollastres dels seus pares) i per la seva pròpia naturalesa: analítica i reflexiva. Artur recorre el camí de la simplicitat sofisticada explorant els camins de la puresa del gust, l'elegància en la presentació i la fugida sistemàtica de l'excentricitat supèrflua.
Tot flueix, tot canvia, res roman. El proverbi atribuït a Heràclit d'Efeso, qui degué formular-lo 500 anys abans del naixement de Jesucrist, ha acabat revelant-se com una de les principals màximes que regeixen, tant en l'àmbit col·lectiu com individual, aquest món canviant que un dia enalteix la puresa del producte i al següent posa a la venda síndries quadrades i demanda aliments transgènics.