Moltes vegades, no cal arribar al cel per fregar-lo amb la punta dels dits. Només cal –i no és fàcil– saber on menjar a Barcelona. I on millor que a la muntanya de Montjuïc, que per a Gaudí va ser inspiració, “el monument de Barcelona que no s’havia de superar mai en altura perquè és l’obra més bonica de Déu”? Podria semblar, a qui llegeixi això, que Gaudí exagerava. Però seria, al meu parer, perquè no ha trepitjat mai Montjuïc.
Enclavat en una de les zones més altes de la muntanya, entre els jardins de l’antic Teatre Grec, La Greca s’imposa com un referent de menjar acaronant l’horitzó. Les vistes són immillorables, pots veure tot Barcelona, com un balcó a la pura essència de la ciutat comtal i una postal preciosa del Palau Nacional –l’actual MNAC–. I, si bé és cert que no es menja amb la vista, aquí, a La Greca, les vistes són uns grans aliats gastronòmics.
“Pel festival Grec ens vestim més de gala, però durant l’any som una guingueta de muntanya, on es pot gaudir d’unes braves, unes croquetes ben fetes, unes mandonguilles catalanes o un bon fricandó”, ens expliquen, sincers. I és que no cal més que una guingueta, sense gaire ornamentació ni plats elaborats de manera espectacular, perquè a La Greca l’espai ja parla per si sol. Som “producte de proximitat ben parit, cuinat amb molt d’afecte”.
I de què té gust Montjuïc?
Tot i que el concepte de guingueta de muntanya pot sonar reduccionista, a qui no li agrada un bon lloc on menjar plats de tota la vida en un lloc privilegiat? La Greca ens expliquen que van néixer sota el nom Farm to Table, centrats a proveir el Teatre Grec quan arriba el famós festival. Però, després de quatre anys dedicant-se a aquest càtering privat, van decidir licitar-lo com a restaurant per a tot l’any i, des del setembre, “l’obrim cada dia!”. Ara això de Farm to Table els quedava petit, i van voler convertir-se en l’homònima femenina del Grec, d’aquí el nom.
A l’estiu, obren amb el mateix horari que el parc, de 10 a 21 h; a l’hivern, en canvi, l’horari es redueix de 12 a 19 h, intentant respectar les hores de bon sol de la muntanya. Una opció única per gaudir de l’essència de Montjuïc i els plats catalans de tota la vida. Que vols fer un vermut amb les millors vistes de la ciutat i la pura essència de la cuina catalana? La Greca és el teu espai.
I és que començar amb un bon vermut és un encert. La seva gilda té un picant suau i equilibrat —l’encarreguen al Mercat del Ninot—, les escopinyes en escabetx són de primera, i la seva anxova amb pa amb tomàquet, sens dubte, és encertar-la, a La Greca, entren en el top d’aquesta guingueta de muntanya. “El pa és boníssim, del Forn de Pa Serra”, ens confirmen. I és que aquí, el que no es fa a la seva cuina, es fa per aquí a prop. “Apostem pel producte de barri”, busquen el millor forn de Sants-Montjuïc, les millors gildes de la zona i els millors proveïdors de la muntanya. Així, què pot sortir malament?
Degustar La Greca
Però si parlem de menjar elaborat, aleshores hem d’esmentar la seva bomba. “És un homenatge a la bomba de la Cova Fumada, on tots els barcelonins hem tastat les millors bombes de la ciutat”. I, homenatge o no, aquesta bomba té estil propi. Farcida de botifarra de perol, tampoc és excessivament picant —com la gilda—. però, això sí, molt untuosa.
Així mateix, els seus ous ferrats són tot un encert. “Tenim els ous des de l’estiu fins a l’octubre, i després fem els d’hivern”. No sé com deuen ser els d’estiu, però els dels mesos de freds se serveixen amb cansalada i bolets de temporada saltats. No cal dir gaire més, tres ingredients que és impossible que no hi cantin els àngels. Presenten la cansalada amb un punt alt de sal perquè l’ou és absolutament dolç i, amb tot, els bolets li donen el punt umami que acaba de fer el plat rodó. “Els ous sempre hi seran, a La Greca, però aniran canviant amb la temporada”.
Els clàssics dels clàssics arriben quan busques un plat fort. El fricandó i les mandonguilles amb sípia són el reflex més destacat de la cuina barcelonina i, a La Greca, es fan amb gust. “La carn del fricandó és de Can Tomàs”, ens diuen, per no perdre el gust pel producte de proximitat a la muntanya. I, quan preguntem pel lleuger gust de canyella que té —tota una raresa en un fricandó tradicional—, ens confirmen, sorpresos, que és el secret del xef. “Doncs sí, canyella. A més, nosaltres no macerem la carn, sinó el sofregit, un toc diferent”. I no sabria què dir de les seves mandonguilles amb sípia, però podria resumir-ho recomanant-vos que demaneu una ració extra del pa del Forn de Pa Serra, perquè la necessitareu.
Com a menció especial per a vegans i veganes, tenen un pensament propi. “Buscàvem alguna cosa creativa des que érem Farm to Table. Venia molta gent vegana al festival i havíem de crear opcions veganes. Però no volíem fer el típic plat que es nota que s’ha fet amb desgana, buscàvem alguna cosa creativa, no tots els plats de verdura han de ser insípids i avorrits!” Ara, serveixen un panellet d’albergínia fumada amb pesto que és, al nostre parer, un dels millors plats de la carta. Un plat que és un 10 per si sol, però que, si el traiem del veganisme i hi afegim unes làmines de parmesà foses sobre l’albergínia, seria un 11.
Un dolç al costat d’un teatre grec
Per tancar l’àpat, no hi ha dubte que heu de tastar l’ensaïmada amb crema cremada i el cheescake amb gelat vegà de gerds. Per a les ensaïmades, cada dia “anem amb bici a buscar-les al Forn Mistral, no hi ha millors ensaïmades que les seves i ells no fan enviaments”, la veritable mostra de saber que alguna cosa és bona i fer l’impossible per tenir-la a la carta. Una opció ideal per tancar l’experiència de menjar i vistes. I, per al pastís de formatge, a La Greca no en tenen cap dubte, “Cheescake Barcelona ens les porta, som l’únic restaurant que en serveix, i són boníssimes!”.
Si busqueu un lloc que no pretengui innovar, sinó mantenir tradicions; un lloc per prendre una copeta de vi amb unes bones tapes fredes clàssiques, o un restaurant per degustar cuina catalana amb vistes a Montjuïc, aleshores no hi ha dubte: La Greca. Tapes i platets clàssics, una bona bomba, braves catalanes de tota la vida, escalivada feta amb afecte i un fricandó amb un toc distingit: el menjar de sempre, amb les millors vistes de Barcelona.
- Fotografia: Mario García.
/ Altres Mediterrània.
