La Esquina, entrepans gourmet a plaça Catalunya

Si ets dels que pensa que prop de plaça Catalunya no es pot menjar bé i que totes les propostes gastronòmiques són per a turistes i de mala qualitat, aquí estem per desmentir-ho. Perquè La Esquina és un d'aquests locals que, afortunadament, trenquen amb el tòpic. Se sitúa en aquest triangle on conflueixen els carrers Bergara i Pelai i ens rep amb una agradable terrassa assolellada i un ambient tan relaxat que ràpidament ens fa oblidar que ens trobem en plena zona zero de Barcelona. 

Segur que molts associeu aquesta cafeteria restaurant a la típica proposta de brunch, que la té i de bona qualitat: ous benedict, royal, estrellats, torrades amb alvocat, etc. Però el més interessant, i aquí ve la novetat, és que La Esquina ha volgut escapar una mica d'aquest tipus d'oferta “que ja està una mica cremada i saturada”, ens diuen, i des de fa ja alguns mesos està apostant per elaborar unes amanides i uns entrepans gourmet que són un autèntic escàndol. I aquí estem, de nou, per a certificar-ho. 

Els dos entrepans protagonistes

El jove Marc Pérez, xef executiu del Grup Pulitzer i artífex de la carta que podeu degustar a La Terraza del Pulitzer, establiment germà i veí, ha estat l'encarregat de dissenyar aquests entrepans que s'elaboren amb diversos tipus de pa, esplèndids farciments i salses originals i casolanes. Comencem fent-li l’ullet a l'entrepà de calamars. Sí, una versió del clàssic entrepà de la capital, que ja voldrien menjar a diari molts madrilenys. Fritura cruixent en farina d'arròs per als calamars, pa de brioix, piparra com a amaniment, maionesa japonesa i salsa furikake són els elements escollits per marcar la diferència.  

Obligatori és el seu katsu sando, l'entrepà japonès que comença a estar en boca de tothom, i que ells han decidit versionar al seu antull. Normalment s'elabora amb carn de porc arrebossada, però a La Esquina ho fan amb un bon tall de ventresca de tonyina, que abans marinen en soja, gingebre, oli de sèsam i ratlladura de llima. Després l’arrebossen, amb panko, i el fan reposar sobre unes llesques de pa de motlle tipus Viena i una salsa barbacoa casolana que és una virgueria —per mantenir el secret de la recepta, només ens poden dir que porta brou de peix, així que ja us podeu imaginar la complexitat de la seva elaboració—. 

Tot fresc, tot casolà

A la carta, que és curta, però d'allò més efectiva, també brillen altres entrepans com el de pastrami en pa de coca, el d'albergínia fumada, que s'amaneix amb iogurt amb tahina i coriandre, i la indispensable hamburguesa smashed. Són contundents, ja avisem, però per a aquells valents que en vulguin més tenen diverses propostes d'acompanyaments que poden ajudar a rubricar l'experiència: les braves amb tres salses, les croquetes de pernil o, les nostres preferides, les french fries amb tòfona i parmesà —casolanes i en una ració molt més que generosa, com tot en aquesta casa—.  

Per a qui prefereixi l'univers verd, l'amanida Top és insígnia, i juga a encertar amb la combinació d'alvocat, un espectacular salmó —marinat durant 24 hores amb diversos cítrics, anet i pebre rosa, entre altres—, tomàquet cherry i dos tipus d'enciam. La cirereta la posa l'ou, cruixent per fora i amb un rovell líquid que remou tots els sentits. “Tot fresc, tot tallat al moment, tot casolà, les salses, els marinats, les postres, etc. Tot. Ens dóna molta més feina, però així és com ens agrada fer-ho”, ens confirma en Saúl, responsable a la cuina.  

Cada mes, La Esquina presenta un entrepà i una amanida especials que, com la resta de la carta, es poden demanar en qualsevol moment, ja que la seva cuina és ininterrompuda fins a mitja tarda. No fan sopars, però volen ampliar i cobrir aquest horari. Així mateix, mantenen la seva carta específica d’esmorzars, fins a les 13 hores, on trobareu pancakes, entrepans de tota mena, i l’abans esmentat brunch. I entre setmana ofereixen un menú de migdia amb entrants, acompanyats d’amanida o entrepà a escollir. Sense oblidar el cafè d’especialitat, el leit motiv que va donar vida a La Esquina ja fa sis anys, encara que ara la seva proposta hagi crescut i s'hagi enriquit molt més. 

Fotos: Marta Becerra