Bar Núria, 90 anys de bons àpats a la Rambla de Barcelona

Acumula tantes anècdotes i són tants els famosos que han passat pel Núria de la Rambla de Canaletes que als seus propietaris, Montse Vila i Marcel Cortadellas, li és gairebé impossible de recopilar tota la informació.

El Núria va obrir les seves portes el 1926, per la qual cosa el febrer vinent, complirà 90 anys. I en tot aquest temps els gustos han canviat, la majoria dels plats, també, però aquest bar continua sent el punt de trobada d'un dels passejos més famosos i cosmopolites d'Europa.

El Núria conserva tot l'encant d'aquest local modern i parisenc que va congregar el glamur de finals dels ’20 a Barcelona. Van ser els primers a servir la cervesa de barril amb un tirador, cosa que va sorprendre a la ciutat. De París, van agafar la idea d'incorporar música d'un tercet de piano, violí i violoncel per amenitzar les tardes de te i pastes al saló.

Però el gran èxit els va venir d'apostar pel nom de Núria, una vall dels Pirineus on se centrava l'acció d'un dels drames més aplaudits del Teatre de l'època: Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, que aleshores es representava al Teatre Poliorama. Ja aleshores, va convertir-se en el local de reunió dels grans actors i dramaturgs de l'època.

Caça i violins

En els seus inicis, el Bar Núria, a la part alta de la Rambla, just al davant de la font de Canaletes, va ser tot un símbol de la ciutat. Es recorden especialment les seves perdius estofades i el seu ànec a la taronja; peces de caça que, segons expliquen, alguns caçadors compraven amb plomes i tot para no tornar a casa amb les mans buides.

La xarcuteria era també la seva especialitat als anys ‘40, i els més grans encara recorden el “Nuri”, un bescuit que, amb un val de descompte, només costava 3 pessetes!

Per recordar tantes històries i no oblidar-se res pel camí, després d'una profunda renovació del local, el Bar Núria ha penjat a les seves parets nou il·lustracions de diversos artistes que recullen el més representatiu de cada dècada: des de les luxoses sortides del Gran Teatre del Liceu, amb la Callas, Xavier Cugat, Dalí o Kubala representats, -una obra de l'il·lustrador Miquel Ferreres-, fins a les celebracions dels títols blaugrana a Canaletes - de la mà d'Òscar Nebreda-.

La tradició de les croquetes casolanes

I quins plats perviuen encara, després de tres generacions? Les croquetes de pernil i la crema catalana. Com no. Les tapes són un reclam del local, ben fetes, com les de tota la vida.

Uns ous camperols estrellats amb pernil ibèric, unes patates braves, un saltat de gambes amb allada o una escalivada aromatitzada amb herbes de muntanya.

Mereixen un esment especial les truites, ja siguin de patata i ceba o de bacallà, fetes al moment

El pernil ibèric és una altra de les seves “especialitats”. El cambrer més antic del local, Benjamín, després de 48 anys darrere la barra del Núria, recorda com no feia falta que Pepe Rubianes demanés quan s'asseia a la barra: volia el seu entrepà de pernil acabat de tallar.

Cal destacar el ‘bocata de calamares’ del Núria, un record dels entrepans que elaborava Josep Cortadellas, el pare d'en Marcel.

Un altre dels seus clàssics és l'arròs: la paella de marisc, de verdures, mixta o de pollastre atreuen les hordes de turistes de la Rambla.

Sempre obert

El Núria no tanca mai. Obre els 365 dies de l'any des de primera hora del matí fins a la matinada. Així que una bona opció és prendre's una hamburguesa quan un surt d'un espectacle a última hora de la nit o quan a un li ve de gust, perquè sí.

Aquest és, precisament, un dels plats que triomfa últimament, sigui per això de la moda, sigui pels passejants i turistes que opten per plats ràpids però ben fets.

De fet, aquest és el repte del local, “que quan els barcelonins vinguin al centre, escullin el Núria”, apunten Vila i Cortadellas. I és que la Rambla sembla que és cada vegada més turística i menys autènticament barcelonina a simple vista. Però existeixen joies com aquest bar, on un té constància d'estar a Barcelona i no en un local impersonal de qualsevol altra ciutat del món.

A més del saló principal i d'una petita terrassa que dóna a Canaletes, el Núria compta amb una gran sala per àpats per grups situada al celler i amb un restaurant vinculat, Bacco, en el pis superior. La seva tribuna que dóna a la Rambla és tot un luxe.

Vaja, que si un vol sentir-se part de Barcelona i vol viure el què és realment la Rambla i la seva oferta gastronòmica, ha de passar pel Bar Núria. Anar de tapes deixa de ser un reclam per a guiris per seguir sent una experiència gastronòmica autèntica.