El Racó de l’Abat de Tarragona, on gaudir d'un marisc de proximitat

El restaurant El Racó de l’Abat de Tarragona es decanta més pel peix i el marisc que per la carn, encara que si han d'oferir-la trien la de millor qualitat. Julio Reben Lombarte, al capdavant de la sala, i Eugènia Sarsal Martí, a la cuina, conceben el món culinari sempre al servei del client, tot creant un lloc on sentir-se com a casa. A Julio li precedeixen diverses generacions dedicades a la restauració, ell pertany a la cinquena; i, en el cas de Sarsal, porta dedicant- al món de la cuina se 18 anys. “Té molt de talent i és l’essència del restaurant”, expressa Julio sobre les seves habilitats als fogons. Al local es poden degustar saborosos musclos de roca, a més d'una exquisida fideuada, calamars i postres casolanes inèdites.

Els inicis d’El Racó de l’Abat de Tarragona es remunten a 17 anys enrere, perquè Julio va iniciar l'activitat en un restaurant a prop de mar, una guingueta marítima o, com diu ell, “un ‘quiosquet’ de tradició familiar”. El portava amb altres socis i es tractava d'una concessió administrativa. Passar d’una guingueta a un restaurant, va suposar per a Julio i Eugènia fer un gran pas i evolucionar en molts aspectes. “El nostre local és un restaurant de caràcter familiar, es dona un servei de qualitat i ens agrada oferir la millor de les experiències al client, volem veure'l gaudir amb els nostres plats”, expressa el cap de sala.

En El Racó de l’Abat no acostumen a presentar una carta, sinó que ofereixen el que tenen del dia. “Sempre preguntem als clients si saben com funcionem, si vénen o no recomanats. Un dels trets que ens caracteritza és que expliquem els plats mentre parlem amb el client i li fem les propostes en aquell moment”, contínua.

Al restaurant de Tarragona funcionen molt bé els menús del dia, que vénen carregats d’alternatives per tal de satisfer la gana i estan coronats amb diferents postres casolanes, de les quals Julio en parla meravelles. A més, disposen d'un ampli assortiment de vins de la casa (tenen, també, denominació d'origen de Tarragona, el Penedès, Ribera de Duero i molts altres cellers de proximitat, a més d'un àmplia gamma de varietats).

“Volem que els nostres productes siguin del proveïdor el més local possible. Per exemple, el nostre pa és del segell Peñarrubia, de Tarragona. Ens agrada treballar amb aquesta mena de productes, donant vida al comerç de proximitat”, resol.   

"Especialitzar-se a Tarragona és complicat"

“Especialitzar-se a Tarragona és complicat”, defensa Julio. I és que en establir-se com a restaurant l'especialització va ser un interrogant clau. Sabien que no podien tancar-se portes, però que per alguna cosa havien de distingir-se. “Triem fer tota mena de cuina, però sobretot peix: marisc amb productes de Tarragona; sardina, galera, les gambetes… Encara que també fem carn”, manifesta.

Preguntat per quins són els plats estrella al Racó de l’Abat, el restaurador enumera: “La nostra sípia, els musclos i el calamar són d’allò més populars”. Encara que, si ha d’esmentar plats, assenyala com a “principals” els romesquets, que duen d’acompanyament patates, calamar, romesco i sípia; una altra de les elaboracions, també molt aclamada, és la fideuada, que presumeix de tenir diferents estils al restaurant tarragoní. “Eugènia elabora un brou de peix amb cranc, acompanyat amb calamars. És una manera de fer-ho, sense perdre l'essència del plat i, la picada d'all no pot mancar”, explica. Destaca, també com a “imperdible”, el suquet de rèmol i romesco. Es tracta d'un plat molt mariner i amb “bastant de romesco”, apunta Julio. Per als enamorats de la carn, una de les opcions més suculentes és el jònec argentí o el secret de porc duroc.

La qualitat dels productes

Una de les màximes d’El Racó de l’Abat és la qualitat dels productes. “S'ha perdut el significat de les paraules, quan t'ofereixen un bistec ha de tenir gust d'això mateix, cal oferir el millor a la taula”, defensa. I és que, diu, que hauria de sobreentendre's que tot allò que es cuina ha de ser “fresc, natural i de qualitat”, reivindica, i posa d’exemple la sípia de costa, “que ha d'estar ben cuinada i es tracta d'un bon producte”.

El que descriu com al ‘trio del triomf’ al negoci és la “maquinària a la cuina, la seva cuinera i un bon producte”. Aquests, delimita, són els “ingredients per tal de fer les coses bé”. Per a Julio, Eugènia, és la seva “seguretat”, és el cor que fa bategar el restaurant. “El que té ella és talent. Després de 17 anys, vas fent-te gran i vas aprenent a veure la vida des de diferents òptiques. Els moments de crisi han estat, i estan sent, molt durs. Això de la pandèmia ha estat quelcom que no podíem preveure”, se sorprèn encara avui.

Aquest últim confinament “ha donat vertigen, parar màquines a la cuina, que el sector de la cultura s’aturi i, per no dir de l'activitat que no s’ha pogut dur a terme a les terrasses… creiem que les persones no són les culpables, l'hostaleria no ho és”, estableix. Per tal d’adaptar-se, almenys abans del canvi de restriccions d'aquest passat dilluns 23 de novembre, Julio i Eugènia van decidir treballar oferint un servei exclusivament per a emportar, el conegut com a take away. “Agafem les comandes que podem, les preparem i ens les vénen a buscar. Així conservem un mínim d'activitat al local”.

Els suggeriments

Hem demanat a Julio que ens destaqui quins són els suggeriments culinaris més destacats al Racó de l’Abat, pels quals caldria apostar a l'hora de venir al restaurant. Comença amb uns daus de tonyina encebats. En aquest plat, la ceba la serveixen confitada, picada i amb una mica de pebre roig. En segon lloc, hi ha el ja esmentat suquet de rèmol de romesco filetejat a ‘la suprema’, sense espines i amb fumet de la picada del romesco. Li segueix un plat de musclos de roca i navalles del Delta (canuts). “Els musclos de roca són més gustosos i la closca és més petita, els fem a més a la planxa”, distingeix.

Entre els suggeriments no podia faltar la carn. Julio torna a esmentar el jònec argentí, “molt net i tendre”. El cuinen a la brasa i “és el plat ideal per al carnívor”, apunta. Li acompanyen unes patates naturals fregides. En la línia de les postres, hi ha prou varietat: sorbet de llimona casolana amb brownie,  tiramisú de cafè descafeïnat i mascarpone i un pastís de crema catalana (amb chartreuse).

Pel que fa al futur del sector en l'actual context sanitari, Julio assegura que “hem de passar aquest moment i seguir, enguany no tindrem menjars i sopars d'empresa, cal esperar que tot s'assenti; així i tot, el dia a dia costa”, finalitza.

Fotos: Xavi Jurio.