Tamarindo: un espai cosmopolita i mutant a la plaça major d'Ourense

Ourense és una ciutat que viu a cavall entre la tradició i la modernitat, una capital de província que des de sempre ha itngut un ambient hosteler molt animat i que està acostumada a rebre gent d'aquí i d'allà. En els últims anys, aquell ambient de tavernes, de vins i de cases de menjars tradicionals s'ha vist complementat amb una oferta creixent que ha mirat cap a fora, ha sabut interpretar les tendències en boga, i ha sabut adaptar-les a les necessitats del públic de la ciutat.

És aquesta barreja, aquest caràcter local i obert al món, la que defineix a l'Ourense contemporani. I potser el Tamarindo sigui un dels millors exemples d'aquestas renovació sense friccions, d'aquesta vocació de portar a la ciutat influències de grans ciutats sense perdre pel camí el caràcter propi.

Obert a la Praza Maior de la ciutat, en el baix dels edificis històrics que miren de cara a l'ajuntament, el Tamarindo es va plantar en el seu moment snese complexos amb una aposta renovadora en ple centre de l'ambient més tradicional de la capital provincial. I va ser capaç de fer-ho amb encert, a jutjar per com s'ha consolidat el format anys després. 

En aquells soportals, fins aleshores ocupats per cafès i terrasses a la manera antiga, obria les seves portes l'any 2014 un projecte inèdit, completament diferent a qualsevol cosa que hi hagués a la província. Tamarindo es presentava com un reflex de les tendències a les grans ciutats de la Península i d'Europa, un espai cosmopolita de franja horària àmplia i caràcter multidisciplinar.

En el seu moment l'aposta va ser arriscad: esmorzars, copes, cuina, cocteleria... Tot en un mateix espai i al centre emblemàtic del nucli històric. L'estètica del local també era (i segueix sent)trencadora, cuidada en cada detall. I és que Ruben Gil, el seu promotor, és arquitecte. Buscava funcionalitat, però també impacte visual; buscava un espai acollidor, però versàtil, proper però diferent.

Després de dos anys d'obres, de seleccio i formació de personal, d'adaptar el projecte inicial a un tractament respectuós amb l'espai històric, Tamarindo naixia com el cúmul de moltes inquietuds, de viatges, d'experiències i de formats vistos en altres llocs de món; un espai que canvia amb les diferents franges horàries del dia, que funciona com a cafeteria o com a restaurant, com espai per a esdeveniments o com a cocteleria.

Un local que, malgrat la seva vocació de modernitat, té una calidesa, un vestigi d'atemporalitat en el qual segurament tenen molt a veure els materials i els acabats. Més que apostar-ho tot a l'oferta gastronòmica, Tamarindo naixia amb la vocació de vendre una experiència, una atmosfera, un espai en el qual sentir-se a gust. I en això, l'interiorisme va ser (i segueix sent) clau.

L'aposta per l'arquitectura no suposa, malgrat tot, que es descuidi la part culinària. Al contrari, des del principi l'equip va tenir clar que un espai amb vocació de convertir-se en emblemàtic havia de comptar amb una proposta de cuina i de barra a l'alçada, amb un mateix enfocament atent a les tendències i obert a les cuines del món.

I allà segueix, gairebé 6 anys després, el Tamarindo, fidel a un estil i a una forma de fer les coses en la qual l'adjectiu cosmopolita ho és tot i en el qual el pols de la ciutat marca els canvis d'oferta.

Així, el matí pot començar amb un esmorzar clàssic, amb la tradicional bica, un dolç típic de la província, o amb una torrada d'alvocat; amb una pulga de truita espanyola o amb una ració de cheesecake per acompanyar el cafè. L'esperit global/local és present des del primer moment.

Segons avança el dia, les tapes s'obren pas i l'ambient muta, es torna més animat i dona cabuda a gent que gaudeix del centre de la ciutat i a troabades informals de feina. Croquetes de xoriço gallec conviuen amb nachos amb guacamole i formatge cheddar, amb els baos farcits de calamarsons cruixents i maionesa de kimchi o amb hamburguesa de vedella gallega.

La cuina fa un pas més si entrem al menjador, a la part del darrere, recollit, d'atmosfera més tranquil·la: arròs negre cremós amb carpaccio de pop, calamarsons i allioli fumat; risotto de pera i pernil al gorgonzola o ceviches de mar donen forma a una oferta viatgera, pensada per resultar atractiva a un públic que busca aquesta dosi de modernitat que encaixa amb l'ambient.

Però l'oferta no acaba aquí. En una ciutat com Ourense, amb una primavera i una tardor molt menys plujoses que a la resta de Galícia i un estiu que fa de les terrasses nocturnes un autèntic luxe, el Tamarindo no podia donar l'esquena a la plaça en la qual s'ubica, i fa de la seva terrassa un dels seus punts forts, no només amb l'oferta convencional de cafeteria sinó també a través d'una amplia carta de gelats, tés gelats, granissats, smoothies i batuts.

Una oferta que, segons avança la nit, va derivant a un altre ambient. Els gelats i les tapes van deixant pas als còctels, a clàssics com els Moscow Mule, Cosmopolitan o Long Island, però també a fòrmules d'autos com el Sevilla Fizz, el Aromas de India, el Capricho de Orujo o el Apple Strudel.

Gràcies a aquesta oferta, cuidada, pensada per a diversos públics i diferents moments, el Tamarindo no va trigar a aconseguir fer-se un forat. La seva imatge, a càrrec de l'estudi mexicà La Tortillería, ha aparegut en prestigioses publicacions internacionals dedicades al disseny, públic local i visitants segueixen omplint els seus espais dia rere dia i, tot i així, l'equip no es conforma i explora altres vies que li permetin créixer i seguir diversificant la seva proposta: esdeveniments, take away, playlists que el client es pugui descarregar a casa mentre gaudeix a domicili de la seva proposta de cuina...

I, al ritme d'aquestes inquietuds, la carta no es queda enrere, no es conforma amb ser un apartat estàtic del conjunt, sinó que permanentment explora noves vies, una oferta més casual, més urbana, perfecta per compartir entre amics, però també per un afterwork o per unes tapes ràpides, per a qui visita la ciutat per primer cop o per a qui busca un racó especial en el qual organitzar un àpat de celebració.

La ciutat ha canviat molt en aquests anys i Tamarindo va canviant, també, al seu ritme, amb l'inteció de seguir sent aquest local de referència quan el que es busca és un espai contemporani, versàtil i informla capaç d'oferir al client una experiència global que encara avui segueix sent única a la ciutat.