A primera vista, sembla un bar de pàdel. Arribes, amb cotxe, a les instal·lacions. Veus els esportistes prenent alguna cosa a la terrassa. Tranquils. Cansats. Aliens a la meravella de cuina que tenen just sobre els caps. Ho veus des de baix, just davant de la parròquia de Sant Sebastià, i no esperes el que t’espera —valgui la redundància— quan puges fins a la segona planta. Allà dalt, lluny de l’enrenou de la ciutat, dels cops de pala i la cridòria de l’esport matiner, s’obre el Sal Groga. Molt més que un restaurant. Podríem dir que ens trobem un espai cuidat al mil·límetre, amb unes estovalles i uns serveis impecables, la coberteria daurada i aquella atmosfera que només tenen els llocs que han nascut amb la calma per bandera. Sal Groga no és només un recés de pau a Badalona, sinó també en el plat. En cada mossegada.
La proposta és clara: producte de quilòmetre zero i una brasa cuidada amb estima, alimentada amb carbó de quebratxo argentí —un dels que més aguanten la calor i respecten millor el gust del producte—. El xef Paco Díaz defensa que no cal gaire més: “Amb una bona brasa i bon producte de proximitat, no necessites adorns”. I així és. Aquí tot té un punt de sobrietat que s’agraeix. Cuina d’autor sense pirotècnies. D’aquelles que en saben més que no pas criden. Però va molt més enllà, ja que aquest local obre les portes divendres i dissabte a la nit a la música en viu, DJ, monòlegs i còmics. “Obrim cada dia, però divendres i dissabte gairebé fins a les tres de la matinada. És un lloc de còctels i per passar-s’ho bé. De fet, l’èxit és tan gran que hi posarem un petit escenari”, ens explica l’Agustí.
Rere el projecte hi ha el grup Direxis, tot i que Sal Groga és el primer restaurant del propietari, que prové del món del transport urbà. El nom? Té la seva història, no us penseu! “Els busos de Direxis a Badalona són grocs, d’aquí el color. I la paraula sal era una manera de connectar amb el morfema de la marca que té el nostre transport urbà, Tusgsal. Així que ho ajuntem: Sal Groga”. I, si li demanes una frase per definir el seu restaurant, no ho dubta: “Cuina honesta. De proximitat, però honesta. Tant amb el producte com amb el client”.
Menjar de brasa, menjar de casa
L’experiència comença amb una amanida de tomàquet que, creieu-me, no és una amanida qualsevol. Tomàquet sucós i carnós, sense que amb prou feines es noti la pela, combinat amb ventresca, ceba morada tallada en ploma, piparres, tàperes i cibulet. Però el que sorprèn de debò és l’harmonia. El tomàquet es desfà a la boca i deixa tot el protagonisme a un verat inigualable. És d’aquells plats que demana una vegada... i el tornes a demanar sempre!
El segueix un bistec tàrtar que trenca esquemes. Servit en una vaixella amb forma d’os de vedella —sí, literal—, el tàrtar combina un carasau de carbó negre amb gelat de mostassa. Però el més curiós és el sabor, una barreja de dolç, cítric i salat que no havia tastat mai en un plat d’aquest estil. És fresc i arriscat, però sense passar-se de rosca. Perquè ho tenen clar: amb un bon producte de proximitat, no necessites adornar-ho.
El plat estrella és, sens dubtar, el rap. Ens van permetre gaudir d’una cua de rap treballada en una besuguera —tal com mana la tradició de la bona brasa—, així el peix no perd els sucs. Arriba a taula acompanyat d’un refregit de cloïsses, all, bitxo i julivert. Una simfonia deliciosa per sucar-hi pa i mirar per la finestra a la infinitat del cel, ja que si el Sal Groga és a les altures, la seva carta et farà elevar-te molt més. En aquell moment, mentre assaboreixes el plat ho veus tot des de dalt, entens el perquè de muntar un negoci en aquesta segona planta.
Finalment, les postres no desentonen gens. Unes trufes a la taronja, suaus i mantegoses, amaguen a l’interior pela de taronja i taronja confitada, i et tornen al record de les postres d’abans, sense pretensions. A més, uns canutillos de crema —el més semblant a uns cannolli italians— que recorden el sabor dels polvorons de Nadal, però amb un farciment que frega el millor d’una crema catalana. Dolços, nostàlgics i ben executats. Exquisits per acompanyar el cafè!
Un restaurant amb ànima local
Sal Groga encara busca ampliar el seu perfil de client, perquè coincideixen amb mi que “la carta no és cara per la qualitat que ofereixen”. Es nota que està arrencant, però va pel bon camí. El millor del restaurant és que no aspira a assemblar-se a ningú, ni a impressionar amb artificis. Només vol oferir el que promet: una cuina honesta, amb producte local, en un racó cuidat i tranquil.
Perquè hi ha llocs que presumeixen d’estrella sense tenir foc, i d’altres que cuinen a foc lent sense buscar cap estrella. Aquest local és dels segons. Un restaurant que no necessita aixecar la veu per fer-se notar, perquè quan la brasa està ben encesa i el producte parla clar, la resta és pur soroll. I a Badalona, a les altures, Sal Groga és la glòria.
- Fotografia: Mario García.
/ Altres Rostidor .
/ T'agradaran.
