El Rancho, carns argentines i gallegues a peu de Mediterrani

Hi ha almenys tres coses que José Luis Gestoso, propietari del restaurant El Rancho, a Cabo de Palos (Cartagena, Múrcia), sap fer molt bé: jugar a futbol, fer arrossos i obrir restaurants. A aquest valencià-català, exjugador de l'Espanyol i del Cartagena F. C. (Efesé, per als amics) no se li va acudir fa una dècada una millor idea que aixecar un temple del plaer carni, un rostidor argentí, a 100 metres del port d'un dels pobles pesquers més significatius de la costa murciana. O sigui, la Pampa al bell mig d'una platja mediterrània. “Es tractava de fer alguna cosa radicalment diferent del que feia la resta del sector, de diferenciar-nos i de donar una oportunitat a aquells amants de la carn en un món de daurades, llobarros i pops”, recorda. I va encertar. De ple.

Boví de pastura

Per descomptat, aquest no és lloc per a vegans. La carta impressionant és un desplegament d'elaboracions càrnies originàries a parts iguals d'Argentina i de diferents punts d'Espanya, especialment Galícia. Amb aquesta idea va néixer fa una dècada, i amb aquesta idea continua omplint els seus amplis salons. “Sempre fem servir boví de pastura, carns de primera qualitat. Al final el que volem és que la gent es pugui menjar aquí un filet o un tall de carn que no pugui menjar a casa seva”.

La carta és un espectacle: entrants argentins com croquetes d'angus, cua de toro, carpaccios de filet i foie, provolone amb bolets i fruits secs... però també ous trencats o tempura de verdures. Si entrem a matar hi ha on perdre's: bife al pebre verd, filet Buenos Aires, costelles a la barbacoa, rostit de tira (tall transversal del costellam del boví, especialment saborós que manté una part de cada costella i que justifica un festival de llampecs digitals), costella de vaca gallega, filet de porc ibèric amb salsa de mel i mostassa... i unes desenes més de propostes.

La muerte roja

Aquí cal entrar amb la ment clara, l'estómac buit i disposat a submergir-se en el saborós món de la proteïna i el greix animals. Pels més valents, la casa et pot posar davant una mitjana de vaca gallega d'1 quilo (José Luis assegura que es ven bé); la graellada gaucha (xoriço, botifarra, panotxa, rostit de camp, pollastre, contracuixa, secret ibèric i entranya), i la demandada graellada especial Rancho, que és com un recorregut per totes les carns que aquí es traginen. I ja, si cremem totes les naus, ens trobem amb La muerte roja (així apareix a la carta): 1 quilo de llom alt argentí. El requiescat in pace va a compte del client.

La carta proposa set amanides i un capítol amb 11 postres, algunes tan internacionals com profiterols, tiramisú, brownies i pastissos red velvet i carrot cake. Sens dubte, una picada d'ullet al nombrós percentatge de clientela estrangera composta no només per visitants d'una zona tan turística, sinó de residents permanents, molt abundants als voltants.

Arrossos a la llenya

Però, i els arrossos? José Luis porta als gens el maneig de l'arròs. Al principi, amics i companys, entre ells alguns del món del futbol, ​​li demanaven que els fes un per emportar-se'l a casa un cap de setmana. Fins que li va arribar per molts costats el suggeriment que els incorporés a la carta del restaurant. Avui el client pot triar entre vuit referències d'arrossos a la brasa, que, supervisats personalment per José Luis han esdevingut una de les opcions més demanades.

Però aquí no trobarem els sempiterns arrossos tapats per muntanyes de gambes arrosseres, cèrcols de calamar i musclos amb les seves petxines. Ni el ja pesat arròs amb llamàntol. Aquí hi ha una espectacular fideuà de camp amb magra de porc, costella ibèrica i verdures; un típicament murcià arròs de conill i cargols, o una delícia d'arròs de secret ibèric i ceps que es beu. Això sí, com a homenatge als arrossos locals, trobarem un arròs de Cabo de Palos amb marisc pelat, és a dir, un arròs de senyoret, o l'icònic arròs en calder, un arròs melós que els pescadors cuinaven amb els peixos que no podien comercialitzar en un calder penjat d'un trípode, la qual cosa evitava, si s'elaborava al vaixell, que el seu balanceig l'aboqués.

Un servei impecable, en què cada cambrer coneix a la perfecció cada proposta de la carta és un altre dels atractius d'El Rancho que, a més, seguint amb les picades d'ullet la seva clientela estrangera, britànica sobretot, manté la seva cuina oberta de forma ininterrompuda , de tal manera que a les sis de la tarda vaig poder estar fent sopars. Allò que, per cert, tenint en compte el tipus d'oferta i el volum de les racions, no sembla mala idea si a la nit volem dormir. 

Sigui a l'hora que sigui, El Ranxo de Cabo de Palos és un irreductible i recomanable parèntesi en un entorn abarrotat de pals i xarxes de pesca.