El Bou Lomoteca: el paradís de la carn amb accent argentí

Fugen dels tòpics, però la veritat és que tan bon punt traspassem la porta d'aquest acollidor local de Sant Andreu, a Barcelona, ​​ens adonem que aquí hi ha un trosset de l’Argentina. Concretament de Mendoza, d'on han importat la idea de la lomoteca. Parlem del restaurant argentí El Bou Lomoteca, que va obrir les portes el febrer del 2020, just abans que la pandèmia ho envaís tot. 

Layla Torre i Héctor Sortino, tots dos amb experiència a l'hostaleria, van decidir obrir aquest gran local de dos pisos i grans menjadors, sense abandonar la premissa: gastronomia de qualitat en un restaurant familiar. I què és una lomoteca? Doncs un local on se serveixen els famosos lomos, la translació del pepito d'aquí i de l'hamburguesa americana. Suculents entrepans en què la carn és la reina però amanits amb tota mena de complements: ou, bacó, enciam, formatge, pernil dolç... Tot cap als lomos, només cal veure quin ens ve més de gust. 

Un must del local, com no podia ser d’una altra manera, és el Lomito mendocino, tal com es cuina a la terra d'origen d'aquesta jove parella: llom de vedella, formatge, pernil dolç, tomàquet, enciam i ou. Altres opcions de la carta són el Lomito Red Hot Chilli Peppers, en pa de vidre amb jalapeños i habaneros; el Lomito de Ropa Vieja, amb carn de vedella guisada i esmicolada acompanyada de ceba morada i enciam, patates deluxe i salsa tàrtara; o la versió vegana que entra pels ulls, un entrepà de pa de vidre amb amanida, seitan i tofu. 

Les carns exposades en una espectacular nevera impressionen i, per als carnívors, sens dubte obren la gana. Aquí podem escollir entre un chuletón a la brasa de 600 grams, el famós asado argentí o el costellam a la flama. Buit, entranya... tot es cuina a la brasa. Inclòs un dels plats que sorprèn els comensals: el magnífic tomahawk, llom alt premium de vedella amb os posterior de la costella, infiltració de greix cosa que, cuit a la brasa, li confereix encara més sabor i suavitat. 

Deliciosos també són els plats amb reminiscència francesa: l'onglet, tall francès de vedella acompanyat de patates rosti i demi-glace; i el filet amb foie. En un restaurant on es cuida tant la carn, no hi podia faltar l’steak tartar, senzillament espectacular amb un toc picant en el punt just. 

La carta conté delícies per compartir com poden ser les tradicionals empanades (de pollastre, Matambrito o casolanes de qualsevol enginyosa recepta de l’Hèctor) i els bombons de foie, imperdible mos, saborós i refinat. 

Quan un pensa que ja no pot més, descobreix que totes les postres són casolanes i no pot renunciar-hi. El contundent alfajor mendocino, amb galeta de coco, fruits vermells, dulce de leche, merenga flamejada i gelat de malbec; el cremós de dulce de leche, combinació molt encertada amb galetes Oreo; o el sorprenent pastís de formatge brie, petit, tebi, i servit amb fruits vermells. 

El Bou Lomoteca sedueix tant per la seva gastronomia com per l'espai, acollidor i amb molta cura per al detall, on hi podem trobar fotos familiars combinades amb antiguitats i instruments, a més d'un racó amb celler on triar i adquirir ampolles de vi de les DO catalanes i també importats de l’Argentina. Un luxe que en aquest restaurant posen a l'abast de qualsevol butxaca. 

Pocs restaurants mantenen aquest esperit de casa de menjars familiar, on una sobretaula pot perllongar-se fins a l’infinit. A El Bou Lomoteca tot acompanya per deixar-se emportar i gaudir tot menjant i compartint una bona taula.  

Fotos: Flaminia Pelazzi.