La Pitanza: un restaurant on la cullera és la protagonista

Perquè la paraula Pitanza fa referència al món gastronòmic. De fet, aquesta ja apareixia en els textos del Quixot com a sinònim de menjar. Circumstància que ens dóna una pista del que ens anem a trobar en aquest restaurant familiar que està situat en el nucli antic de la ciutat. I és que La Pitanza és tradició, cullera i sobretot bona gastronomia de la mà de Belén. Una cuinera per devoció, feta a si mateixa i que, malgrat haver finalitzat els seus estudis d'Administració i direcció d'empreses, no va voler renunciar al somni de muntar el seu propi restaurant.

Fa 15 anys, aquest establiment obria les seves portes amb una proposta basada en tapes de qualitat però molt diferent de la qual ens trobem avui. Aquelles tapes de llavors aviat van donar pas a altres plats més elaborats amb un segell propi i inconfusible i és que la mateixa Belén anava creixent professionalment al mateix temps que ho feia el seu restaurant.

Perquè entrar a La Pitanza és veure't embolicat per un ambient i aroma d'allò més familiar. Una aroma que desprenen els seus plats, la majoria basats en receptes de la seva mare i de les seves àvies com les famoses croquetes de ‘la Yayi’, apel·latiu afectuós amb el qual les filles de la Belén, criden a la seva àvia i que tenen el sabor de la tradicional olla com no podia ser d'una altra manera. Delicioses.

Propostes, totes elles, que ens fan viatjar als seus orígens entre l'interior d'Alacant i la costa valenciana. Un exemple d'això, són els gaspatxos a l'estil de Castalla on la carn es presenta esmollada i sense os de manera que sigui molt fàcil de menjar, imitant el típic arròs del senyoret.

Aquest, juntament amb els cigrons mariners, són dos dels plats senyal d'identitat de la casa i inamovibles en carta. Dues creacions que es mantenen fins i tot en temporada estival, ja que són molt demandats pels clients. Plats contundents que ella sempre recomana maridar amb vins blancs amb bóta o caves que ajuden al fet que la digestió no sigui tan pesada.

Però com bona valenciana, a la Belén li agrada treballar el bon producte de la terra. Un exemple d'això és el tomàquet valencià amb el qual elabora la seva amanida de ventresca de tonyina, tot un imprescindible en els seus entrants. I, com no podia ser d'una altra manera, és tota una mestra treballant l'arròs. De fet, anualment celebra una vertical d'arrossos per a un reduït nombre de comensals on, a vegades, ha arribat a elaborar fins a onze diferents. El favorit dels clients és el melós de bolets i guatlla que conjumina sabors característics de muntanya.

A aquesta cuina tant de sempre, se li suma el seu acollidor interiorisme capitanejat per un menjador amb molt encant que malbarata personalitat a través d'una estudiada mescla d'estils decoratius. Un entorn que et fa sentir com a casa i convida a la bona conversa. On les seves taules t'expliquen històries i et conviden a deixar córrer el temps sense més pretensions que ser feliç amb una cullera a la mà.