Bar Can Ton: la cuina de la Plana de Vic, al plat

La carn a la brasa és una de les seves especialitats. Però que això no us faci pensar en què es tracta d’un restaurant més de la Plana de Vic. Perquè el Bar Can Ton té personalitat pròpia i una cuina innovadora que sorprèn el comensal des de la presentació fins a la primera queixalada.

El Toni Prat Camps segueix amb la tradició familiar i capitaneja els fogons de Can Ton. El nom li ve del seu avi, Ton Camps, que regentava el bar i restaurant, una casa de menjars que alhora funcionava com a colmado d’un poble petit, Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), on actualment encara tothom s’hi coneix. Són tres generacions que han donat renom a Can Ton, a la qualitat del menjar i a la reivindicació del llegat gastronòmic de la comarca.

Les mitjanes entren per la vista. Es tracta d’una carn excepcional, ja que el mateix Toni s’encarrega de seleccionar-ne cada dilluns els blocs de vedella que es deixa madurar uns 45 dies, amb la temperatura i la humitat idònies. La carn es talla al moment, just abans del servei, i es cou en foc de llenya amb brasa d’alzina de la Plana.

“Som uns privilegiats!” s’exclama el Toni, per la qualitat indiscutible de la carn de la zona. La botifarra fins i tot té denominació. Coneguda com la llonganissa de Can Riera, el clima de l’entorn fa que tingui unes característiques excepcionals. Evidentment, els embotits i la carn del xai del ramat de la Plana també valen un viatge.

Un altre tret distintiu de Can Ton és la seva investigació constant de les “receptes de la iaia”. Les conviden de tant en tant als seus fogons per mirar de reproduir les grans receptes clàssiques que mai no moren. Després hi aporten un toc contemporani, eliminant greixos i elaborant vinagretes lleugeres. Entre els clàssics, reivindiquen el seu cap i pota (sense tripa) el morro de porc o la carn del perol (típica d’Osona, amb vinagreta de mostassa).

Però entre els imperdibles del local, sorprèn el carpaccio de llengua de vedella i el seu salmó marinat o confitat. Ells mateixos elaboren el seu foie micuit, una altra aposta segura.

I en l’apartat de les postres, cal destacar que són casolanes: tatin de poma, flam d’ou o pastís de xocolata. Però també provenen de la pastisseria Muntanyola, al mateix poble (tarta de Santiago) i de l’obrador de Lluc Crusellas, del forn El Carme de Vic (cheesecake, lemon pie, tiramisú).

A Can Ton s’hi respira l’aire d’una casa antiga i molt freqüentada durant dècades pels amants de la bona cuina. En la darrera restauració han conservat l’aspecte de la pedra vista, jugant amb la noblesa de la fusta i el ferro per fer acollidor l’ambient sense perdre les seves arrels. En temps de Covid, es poden demanar els plats per emportar. Can Ton és un valor segur en moments en què, com mai, retornem al gran plaer de menjar bé i com a casa... com a casa les nostres àvies, s’entén.

Fotos: Flaminia Pelazzi.