Le Bistrot: gastronomia de qualitat en el racó més romàntic de Girona

Le Bistrot es troba a prop del Call jueu, als peus de les escales de Sant Martí, a la Pujada Sant Domènec, un espai entre carrerons empedrats, edificis emblemàtics i molta història. La terrassa, a l’estiu, és espectacular, amb petites taules situades en diferents nivells d’escales amb lamparetes que il·luminen el carrer. 

En Marcel Vidal és el cap de sala i el fill i nebot dels amos de Le Bistrot. Els seus pares van venir a Girona a finals dels 70, en una època en què era molta la gent de fora que venia a viure a la ciutat. Ells eren de Barcelona i Torroella de Montgrí i es van trobar amb un Barri Vell diferent de l’actual, més fosc i més marginal, però ple d’encant. Van descobrir el local de la pujada Sant Domènec i van decidir muntar un cafè a l’estil francès. De seguida es va crear un gran ambient entorn de l’espai, que va atraure escriptor, pintors, artistes i sobretot, gent de teatre. "Com que érem —i encara som— el restaurant que tanca més tard de Girona, molta gent del teatre venia a sopar després de la funció, tant del públic com d’artistes", explica Marcel, que diu que ha vist "nombrosos famosos" sopant a Le Bistrot.   

El cap de sala comenta que entorn de les taules de Le Bistrot s’enceten converses que no es produeixen a moltes altres taules d’altres restaurants. Converses i declaracions d’amor. En Marcel comenta que un dia va venir un noi al restaurant amb una original proposta: volia demanar per casar-se a la seva xicota a Le Bistrot ja que precisament allà era, on anys abans, havien tingut la primera trobada. "El vam ajudar a instal·lar un altaveu perquè sonés una cançó determinada i ell es va poder declarar... realment va ser molt romàntic!”. 

Menús al migdia

Els migdies hi ha un menú de 18 euros de dilluns a divendres, i de 25 els caps de setmana, que pot variar segons el mercat, integrat per plats tradicionals, per menjar com a casa. De primers hi ha amanides, pastissos vegetals, cremes de tota mena, entre altres propostes, però els plats “estrella» són el magnífic pastís de ceba i els macarrons a la cassola —que no s’han de confondre amb macarrons a la bolonyesa; els de Le Bistrot són secs, com els que feien les àvies—, el trinxat i els canelons. Els canelons (de rostit o d’espinacs, panses i pinyons)  tenen un èxit extraordinari, i quan n’hi ha (els caps de setmana), s’acaben. "Els canelons, com tots els plats, els fem nosaltres i duen molta feina; no en podem fer més perquè no tenim prou temps!". Tota la matèria primera és KM 0, de qualitat i de proveïdors de la zona. 

De segon, hi ha una àmplia carta de carns i peixos a la planxa. Però la clientela assídua destaca les galtes de porc rostides i el confit d’ànec. Aquests plats, per exemple ( i igual que els canelons), s’inclouen només en el menú de caps de setmana.  Un altre dels plats forts de Le Bistrot són les postres. "Totes, excepte els gelats i els sorbets, les elaborem nosaltres". És famosa la seva mousse de xocolata, el pastís de poma o la grana i moscatell (unes postres tan tradicionals com difícil de trobar a les cartes dels restaurants d’avui). 

Las famoses pizzes de pagès

Però un dels plats que ha fet famós Le Bistrot i que ha perviscut des dels inicis del local és la pizza de pagès. La recepta és molt senzilla: consisteix en una llesca de pa de pagès a la qual s’afegeix al damunt tota mena d’ingredients i, per descomptat, formatge, i es posa al forn: pizzes de brandada de bacallà, de formatge de cabra amb gírgoles, de pollastre amb peres, de botifarra de perol amb reducció de ratafia, de sobrassada amb poma... Aquest plat se’l van inventar els fundadors del restaurant i en Marcel, que ha viatjat força, assegura que les ha trobat en alguns restaurants d’arreu sota el nom de “pizzes de Girona”.

L’altre plat que els va popularitzar van ser les creps. "Ara hi ha molts llocs on es poden menjar creps, però a finals dels 80, a Girona, érem els únics i va ser gràcies als meus pares, que volien donar-li un toc afrancesat al local", explica en Marcel.  

Les pizzes de pagès (més de 30 varietats), se serveixen només als vespres, quan el públic és més jove y l’ambient més romàntic. Es poden acompanyar d’amanides i entrants i el preu mitjà per sopar és entre 15 o 20 euros. El local segueix amb el seu horari de sempre: de dilluns a diumenge de 13 a 1 h. 

Els migdies, amb els menús, la clientela és més familiar y de gent més gran: professors d’universitat es barregen amb turistes i amb gironins de tota la vida. «Ara venen a Le Bistrot els fills i filles dels que havien vingut al principi, quan a les tardes es jugava a cartes i encara es podia fumar dins els locals». 

Han passat molts anys des de llavors i la ciutat ha canviat molt. Però Le Bistrot és d’aquells estranys llocs que sap conservar l’encant d’altres èpoques, entre bohemi, romàntic i autèntic.

Fotos: Martí Artalejo.