Casa Piluca: la cuina de sempre

Al costat de la popular plaça de les Vistillas, a un pas de la catedral de l'Almudena i del Palau Real, Casa Piluca manté l'essència de les velles cases de menjars i conserva la identitat de la cuina tradicional madrilenya. En entrar al seu menjador, amb les parets recobertes de fusta, fotografies de visitants més o menys il·lustres, objectes varis que van des de trofeus de caça fins a samarretes dels equips de futbol madrilenys, ampolles de vi i llums molt antics, es té la sensació que el temps s'ha aturat dins d'aquest restaurant. Alejandro Jiménez s'ocupa que tot estigui al punt, des dels plats de cullera que rarament falten fins als peixos del dia.

Seguint la tradició d'aquestes cases de menjars, la breu carta, amb prou feines una vintena de plats, està escrita a mà. I es completa amb alguns suggeriments del dia que el cambrer canta. Tenen fama a casa Piluca els callos i el pastís de porros, però el dia de la nostra visita no en tenien. Les altes temperatures que es registraven a Madrid van obligar a canviar els primers per alternatives més lleugeres. No era per descomptat el moment més adequat per a guisats contundents. El que no faltava eren els ous trencats, una altra gran especialitat de la casa. Ous de qualitat sobre patates forneres.

Tastem l'amanida russa de cranc, molt correcta. Ens agraden especialment les albergínies fregides, que en lloc de les habituals rodanxes es tallen a daus gruixuts. Amb un arrebossat lleuger, sense amb prou feines grassa, resulten molt bones. Agradables també les faves saltejades amb pernil. La resta d'entrants s'adapten més a la temporada estiuenca mantenint la mateixa línia tradicional: tomàquet amb ventresca, pebrots rostits, salmó fumat amb alvocat o xampinyons amb allada.

Com a plats principals dues carns, llom o entrecot, i quatre peixos, entre ells, el lluç i el rap, que solen ser habituals a la carta. El segon es fa a la bilbaïna, un clàssic. Com a recomanacions del dia, lluç i ventresca amb tomàquet. Optem per aquest últim. Un encert perquè el peix està molt ben tractat, sucós i al punt.

A l'hora de les postres no ens donen moltes opcions. O fruita fresca, o gelats, o pastís de formatge. No està gens malament aquesta última opció, encara que milloraria amb menys quantitat de coulis de maduixa per damunt. El celler és tan tradicional com el menjar. Suficient. Tampoc fa falta més en un lloc com aquest.