/ Restaurant

Unai Fernández de Retana, cuiner del restaurant El Clarete de Vitòria-Gasteiz ens proposa un plat per menjar amb els dits, una pizza de les que li agraden a ell, experimentant amb ingredients naturals sobre una massa clàssica.

Preparació:

- Fem un pa amb farina, aigua, sal i oli d'oliva verge. Fem una bola que com no porta llevats no deixarem fermentar.

Tots els qui estimem la bona cuina catalana ens vàrem entristir en conèixer el tancament del restaurant Mas Pau, tants anys posseïdor d’estrella Michelin, a finals de 2014. Però, a vegades, les tristors són la porta d’entrada per a noves alegries i això, precisament, és el que ha succeït en aquest cas. Després d’un curt període, l’Hotel Restaurant Mas Pau ha tornat a obrir les seves portes.

El local que acull la Bodega Sepúlveda és un d'aquests llocs històrics que afortunadament encara es mantenen oberts a la ciutat de Barcelona, com a contrapunt a l'allau d'establiments “moderns”, molts d'ells totalment impersonals, que s'estan imposant en les últimes dècades. Aquesta Bodega, d'impersonal, no en té res.

Els xiringuitos de platja estan de moda. Alguns diran, i amb raó, que mai havien deixat d'estar-ho. La novetat potser és que cuiners de cert renom hagin volgut recuperar aquest format i donar-los nous aires.

Al desembre de 2015 obria les seves portes El Mercader de l’Eixample, un restaurant situat en un preciós xalet modernista al carrer Mallorca de Barcelona, al costat del passatge de Mercader, molt a prop de la Rambla de Catalunya. Malgrat el poc temps transcorregut des de la seva obertura, ja s'ha consolidat com una referència slow-food a Barcelona.

No és cap secret dir que la cuina llatinoamericana protagonitza avui la revolució de revolucions de la gastronomia mundial. FOC és un homenatge a aquest boom gastronòmic: un lloc on degustar sense pretensions ni convencionalismes els plats més populars d'aquests països.

A mitjans del segle passat, el Carib i el turisme nord-americà cap a l'illa de Cuba van ser molt més que un fenomen de masses, convertint-se en una autèntica font d'inspiració artística en àmbits com la música, la moda i, per descomptat, el cinema. Qui no recorda els films inspirats a l'Havana i els seus cabarets emblemàtics com Tropicana? O les seqüències en platges de somni com Varadero?

Ibán González és la cara més visible d'un trio de socis compost a més per Leire Velasco i Mariano Cid. El primer, va ser el gerent durant els últims deu anys de vida del restaurant Samurai, un japonès que durant quinze anys es va situar en la Costa de Sant Domingo, del qual precisament Mariano, empresari d'altres negocis aliens a l'hostaleria, era el seu client. Quan es va tancar l'establiment, van començar a gestar la idea d'una nova obertura per no perdre el que s'ha après i el gaudit. I ara comencen a viure aquesta emocionant realitat.

José María Aguilar i la seva dona Isabel, van obrir el Naif Madrid Burger&Bar local d'aire hipster al barri madrileny de Malasaña el 12 de desembre de 2011, el dia de La nostra Sra. de Guadalupe (el qual Isabel sigui mexicana, alguna cosa hauria de veure per a l'elecció d'aquesta data). Anteriorment havien tingut un bar de tapes al carrer del Barco, quan el barri encara no era el que és avui.

Cerdanyola és una ciutat universitària i activa. Sobresurt sobre altres veïnes de corona metropolitana per la seva vitalitat, que l'allunyen del tristoi concepte de rusc dormitori. En el seu carrer més cèntric i vianants trobem el Shapó, restaurant d'esperit alegre i menjar saborós que sintonitza perfectament amb l'actitud vitalista de la vila. Raúl Delgado, un dels propietaris, ens explica que fa tres anys van decidir apostar per un restaurant apte tant per al tapeo com per al sopar llarga i reposada.

El Born, Gràcia o l’Eixample són alguns dels barris que solem mencionar quan a Barcelona pensem en el menjar. Des de fa un temps, la zona de La Bonanova - i més en concret el carrer Mandri i els seus voltants- també reclamen el seu petit lloc en el mapa gastronòmic de la ciutat. És lògic: l'oferta creix i cada vegada hi ha més restaurants amb propostes contemporànies que aconsegueixen conviure amb els establiments de tota la vida.

Al carreró arrabalera on trobem el Cera 23, la Barcelona real sembla resistir millor la creixent gentrificació turística. Estem a poques illes d'una Rambla que ha quedat per poc més de protagonitzar cançons de gust dubtós, però aquest racó és una altra cosa. Un altre món.