Obert després de l'estiu al barri de Salamanca, Sargo s'autodenomina "l'escull de Madrid", encara que la seva oferta no se cenyeix exclusivament a mariscs i peixos i s'amplia a altres productes, inclòs un notable apartat de carns. Podríem parlar millor de cuina de producte, de producte gallec principalment, ja que peixos i mariscs arriben directament de les llotges d'aquella regió i les carns, de raça rossa gallega, d'un escorxador allí situat.
/ Restaurants madrid
Tapes, plats de cullera, canyes... Tot val per sentir-se com a la barra del teu bar favorit. A Gastronosfera t'expliquem el que han fet quatre neotabernes de Madrid perquè en temps de desescalada gaudeixis d'allò més selecte dels seus fogons sense moure't de casa.
No et moguis de casa, ells t'ho porten mitjançant delivery. Són cinc dels locals de street food més importants de Madrid, on l'hamburguesa és la reina absoluta. Propostes que aconseguiran transportar-te a un altre temps i lloc, quan els carrers de ciutats com Nova York o Caracas es trobaven inundats de food trucks.
Sembla que el 'delivery' ha arribat per quedar-se en aquesta Nova Normalitat que ens espera molt a la vora. Aquests dies de confinament estan permetent veure com alguns restaurants i petits comerços es van adaptant a l'insòlit panorama. Una cosa excepcional que també està ajudant al fet que els usuaris connectin amb molts d'aquests llocs que formaven part de les seves vides fins fa només set setmanes.
Fabada, llenties, sopes... Aquí et donem una llista dels millors plats de cullera de Madrid. Amb quin et quedes?
Aquesta casa reprodueix amb encert l'ambient de les populars tavernes nipones amb elaboracions i sabors que ens acosten al país del Sol Naixent.
Situat a l'hotel Axel, al carrer d'Atocha, aquest nou restaurant suposa el desembarcament a Madrid de la família Iglesias, propietària, entre altres, de Ries de Galícia, per a mi la millor marisqueria de Barcelona, i socis d'Albert Adrià en els seus establiments del Barri a la Ciutat Comtal.
Gumbo és el nom del guisat que està reconegut com una de les grans contribucions de la gastronomia de Louisiana a la cuina nord-americana.
Casa Piluca manté l'essència de les velles cases de menjars i conserva la identitat de la cuina madrilenya.
Ibán González és la cara més visible d'un trio de socis compost a més per Leire Velasco i Mariano Cid. El primer, va ser el gerent durant els últims deu anys de vida del restaurant Samurai, un japonès que durant quinze anys es va situar en la Costa de Sant Domingo, del qual precisament Mariano, empresari d'altres negocis aliens a l'hostaleria, era el seu client. Quan es va tancar l'establiment, van començar a gestar la idea d'una nova obertura per no perdre el que s'ha après i el gaudit. I ara comencen a viure aquesta emocionant realitat.
José María Aguilar i la seva dona Isabel, van obrir el Naif Madrid Burger&Bar local d'aire hipster al barri madrileny de Malasaña el 12 de desembre de 2011, el dia de La nostra Sra. de Guadalupe (el qual Isabel sigui mexicana, alguna cosa hauria de veure per a l'elecció d'aquesta data). Anteriorment havien tingut un bar de tapes al carrer del Barco, quan el barri encara no era el que és avui.
Albertina és una de les últimes novetats a Madrid. Un establiment de cuidada decoració amb una carta en què es combinen guisats i altres elaboracions clàssiques amb propostes de moda.
El contrast entre taules, cadires i rajoles blanques de les parets, i la moderna barra, amb tons daurats, reflecteix bé la filosofia d'aquesta casa que enllaça les tradicionals tasques vuitcentistes amb el present.
La Atrevida és un restaurant que sorgeix de la col·laboració entre un dels millors cuiners que exerceixen a Madrid, Óscar Velasco, amb dues estrelles Michelin a Santceloni, i l'empresario Vicente Lorente, cap visible del grup La Colección de Gastronomía del qual el xef segovià n'és soci i director gastronòmic.
El grup La Máquina no para de crèixer. Són ja quinze els restaurants que gestionen en l'actualitat a Madrid. L'últim aquest El Jardín de La Máquina, situat a El Plantío, a la sortida nord-oest de la capital. Un espai molt especial, en una casa de camp envoltada per un gran jardí, que suposa un pas més en l'imperi gastronòmic que fa servir la família Teixidor en poc més de tres dècades.
Amb aquest són ja sis els restaurants que David Lecanda té oberts a Madrid. Lecanda, un basc assentat a la capital des de fa dues dècades, va obrir primer El Pimiento Verde, un rostidor a l'estil guipuscoà que ara ja compta amb quatre establiments funcionant amb gran èxit.
Habitualment no és fàcil menjar bé, o almenys raonablement bé, en els museus. El Centre d'Art Reina Sofía de Madrid ha fet un esforç per trencar aquesta tradició tot incorporant dos espais gastronòmics on el nivell de cuina és bastant satisfactori.
Pepa Muñoz es defineix a si mateixa com a cuinera "autodidacta". Després de treballar amb la seva mare, Aurora Muñoz, primer a la Casa de Córdoba i més tard a El Quenco del carrer Alberto Alcocer, que més de 30 anys després de la seva obertura segueix sent un referent de la cuina andalusa a Madrid, Pepa va decidir independitzar-se i obrir el seu propi restaurant.
A principis d'aquest any que acaba obria les portes Pink Monkey, un restaurant informal centrat en una cuina de fusió inspirada en aquest "street food" tan popular en molts països d'Àsia i d'Amèrica. Darrere del projecte, Jaime Renedo, un jove cuiner que ja va sorprendre a Madrid fa una dècada quan amb tan sols 22 anys va obrir Asiana, un model diferent al que s'havia vist fins aquell moment a la capital.
La cuina italiana sempre ha gaudit del favor dels espanyols. Té molts punts en comú amb la nostra. Al cap ia la fi dues cuines mediterrànies que comparteixen ingredients i filosofia. Per sort, en els últims anys ha anat creixent la relació de restaurants l'oferta gastronòmica s'acosta cada vegada més a l'autenticitat del receptari transalpí.
Obert fa un parell de mesos, aquesta casa pertany al grup de restaurants que aposten per la decoració i per l'ambient però sense descuidar en cap moment el nivell de la seva cuina.
Aquesta fonda castellana, situada als afores de Madrid, ofereix des de 1932 una carta de plats tradicionals per a aquells que no busquen novetats i sí els sabors de sempre.
Corria l'any 1970 quan Jorge i Pilar Feldman, una parella d'argentins, obria a Madrid un rostidor a l'estil dels del seu país natal amb el nom d'El Cacique. No hi havia en aquell moment a la capital massa establiments dedicats a les carns a la graella i aviat es van trobar amb una clientela fidel que s'ha anat renovant al llarg d'aquestes quatre dècades.
La identitat de la cuina madrilenya no hagués estat possible sense les tavernes il·lustrades, aquestes cases de menjars que van néixer a finals del segle XIX i que tan lligades han estat a la història de la ciutat. Feliçment recuperades en els últims anys, han sorgit així les "neotascas", en què joves empresaris o cuiners conserven l'esperit, l'estètica i en bona part el receptari de les antigues.