Calle 365, el mexicà que ha conquerit el barri de Las Letras ocult en una antiga 'botellería'

Tres. Sis. Cinc. 365 són els dies que romandrà obert aquest local clandestí a un dels epicentres del barri de Las Letras, en la que va ser una vella botellería. La gent darrere de projectes com InClan Brutl Bar, Lovo o Rosi la Loca (tots situats estratègicament a escassos metres uns dels altres) hi han tornat a fer amb una iniciativa excepcional. 

El que primer crida l’atenció és el secretisme amb el qual funciona aquest espai, ubicat en la confluència entre els carrers d’Echegaray i Manuel Fernández i González. Des de fora ningú pot intuir el que hi ha a l’interior. Les cues són monumentals i diàries. Tot el món vol entrar i tastar el que ofereix aquest autodenominat atzucac secret.

Recreant la nit en un atzucac

I el que un troba després de passar per la porta d’entrada, camuflada degudament, és la recreació d’una festa de carrer a Oaxaca. La inspiració mexicana, els seus diferents Déus i cultures, inunden la barra, els glops i el pica-pica. L’interiorisme, a càrrec d’un dels grans grafiters del moment, Spaik, on es barreja sense problemes l’estètica huichol amb diferents elements del poble otomí, resulta colorista i immersiva. 

Llambordes a terra, un alebritge d’enormes dimensions que sobrevola els caps de la clientela, un foodtruck que antigament era utilitzat per transportar l’atzavara amb el qual fer el tequila i algun altre racó són els ingredients de Calle 365.

Es respira un ambient de festa, tot i que es pugui estar tranquil·lament prenent alguna cosa al mostrador o a prop d’un dels innumerables barrils escampats pel seu interior. Acompanya la música d’un DJ cada dia, amb ritmes propers al house, al deep o al disco més orgànic. Encara que, si s’està pendent de les xarxes socials del local, no és difícil trobar un dia mariachis, pasacalles o diverses festes amb la cultura oaxaquenya com a protagonista.

Còctels i cerveses de fantasia

De menjar i beure han apostat per la senzillesa. Una carta amb poc més de sis tacos, una desena de còctels i diverses cerveses, on destaca la Malquerida, una cervesa vermella, el color de la qual és produït per la flor de Jamaica. La creació dels germans Adrià complementa uns còctels en els quals  domina el mezcal i el tequila. Tot això acompanyat per les creacions del taller de José Piñero, uns gots amb forma de jaguar, drac o catrina. La sensació del lloc. Alguns tiren fum (a conseqüència del gel sec), unes altres espurnes. o directament brillen a la foscor (al combinar l’alcohol amb vitamina B12). 

La loteria mexicana inspira la resta de glops. La paloma és la versió més refrescant del clàssic combinat, aquí amb chipotle; la rosa és un gintònic, aromàtic i floral, que s’acompanya d’un cordial de roses pebre; o el cor, la seva revisió de la mítica margarita, però una mica més llaminer, ja que porta cordial de piruleta. I molts més: mezcal mule, bloody amb tequila, michelada, mezcalini i quatre tipus diferents de margaritas de colors (meló, agave blau, guaiaba i maduixa). Els més sol·licitats. 

Tacos artesans

Per a omplir l’estómac, res millor que els seus tacos casolans i elaborats al moment, amb una truita de blat de moro fina. Perfecta per a introduir el pollastre, la cochinita pibil, el chilorio, els bolets o el pico de gallo. Guisats profunds i amb molt de treball darrere. Un dels cuiners apunta com alguns d’aquests compten amb un procés de més de 24 hores. 

La gent observa el cronòmetre que hi ha segons es traspassa la porta. Allí apareix reflectit el temps que falta perquè tot torni a canviar. El rellotge marca 262. Són els dies que resten. Cal afanyar-se i tornar, que el que és bo no es pot esperar.