Napicol: un paradís de bona cuina en plena horta valenciana

Però l’aventura de Napicol no comença aquí. El seu xef i propietari, Chemo Rausell, va idear una vida allunyat dels fogons. Va estudiar Publicitat i Relacions Públiques tot i que ben d’hora es va adonar que aquesta no era la seva vocació. Per això, en finalitzar els seus estudis, va començar a treballar a restaurants de referència de la ciutat. Va ser en un d’aquests on va conèixer l’Anna Becerro, la seva companya de vida i de professió. Junts van obrir Gula, un gastrobar on les tapes fetes amb afecte eren el punt fort. A partir d’aquí, una evolució tant personal com professional, els va portar a obrir al centre de València el restaurant Napicol. Tot i que aquesta aventura, que semblava il·lusionant, no va durar gaire perquè alguns problemes veïnals els van obligar a tancar als poc mesos de la seva obertura. Però el que en un principi va ser vist com una catàstrofe, es va convertir en la seva gran oportunitat i és que el destí els hi tenia preparada una jugada molt maca o més ben dit, un bonic espai per acollir el definitiu Napicol.

La seva cuina oberta amb llum natural és tota una declaració d’intencions. Allà, Chemo dóna vida a una carta feta des de la tradició. Una cuina que beu de l’herència culinària de la seva família on mai falten els caldos, els guisats i les reduccions. I és que en Chemo és un fan incondicional de la cullera i del foc lent.

Malgrat això, el seu esperit inquiet i inconformista és el responsable de què també li hagi donat a aquesta tradició un gir, apostant per la innovació per a aconseguir un major refinament en els seus plats i l’obtenció de noves textures. D’aquí surten propostes tan suculentes com els peus de porc guisats amb fruits secs i patata trufada o el guisat de favetes amb carn del perol. Importants són, tant en la carta com en la cuina, els arrossos secs i melosos que elaboren cada dia, i al moment, en els quatre paellers que regnen la cuina del restaurant.

Foto: Restaurante Napicol

Al Napicol es cuida la matèria primera amb molta esma per treure-li el màxim profit i oferir-li al client una experiència única. De fet, es pot trobar sempre peix fresc exposat a la vidriera a la vista del comensal. Menció a part mereixen les verdures i hortalisses ecològiques (faves, cebes, enciams, patates, carxofes…) que cultiven al seu propi hort a tan sols 20 metres de la cuina. I quan els falta quelcom al rebost, sempre recorren a petits proveïdors locals de l’horta. Això fa que el producte s’elabori quan encara té la seva màxima frescor i això es nota al paladar.

És un restaurant de bon menjar i bon beure. Es cuida al mil·límetre cada detall i d’això s’encarrega especialment l’Anselmo Rausell, pare del Chemo i part fonamental de la sala. Una cosa que demostra el caràcter proper i familiar del negoci. Un objectiu que el Chemo es va marcar des d’un principi. El segon dels objectius a assolir, tot i que aquest encara queda donar-li forma, és cuinar amb brases per treure’l més suc, si és possible, al bon producte. Ganes i entusiasme no li falten per tant aquest jove cuiner té tots els ingredients per seguir cuinant idees i projectes molt suculents.