Pastissería Uñó: turrons d'artista, artistes dels turrons

Els torrons que preparen a la pastisseria Uñó de Mataró (Barcelona) són una obra d’art. I no ho diem en sentit figurat, sinó ben bé literal, perquè des de fa 19 anys els Uñó converteixen el treball d’un artista local en peça comestible. La pastisseria, que la família dirigeix des de 1967, és una institució de la vila i s’ha convertit també en una referència fora d’ella. I entre les seves especialitats, un projecte únic: els torrons d’autor.

Han passat ja 19 anys des de que Claudi Uñó –segona generació del negoci i actual propietari– amb la seva germana Rosa Mª, van començar una iniciativa tan divertida i interessant com efímera: demanar a artistes locals que els creessin una obra d’art que ells convertirien en torró.

Era per en Claudi una manera d’exigir-se més com a pastisser, a la vegada que oferia quelcom diferent als seus clients. “Al principi era més complicat. Les primeres peces, basades en esculptures, eren fins i tot massa realistes. Semblaven de coure i no venia de gust menjar-se-les. Cada una d’elles s’encarrega a principis de l’estiu, per tal que l’autor hi pugui pensar durant les vacances, i al setembre comencem a fer provatures”.

D’entrada, explica el pastisser, els torrons s’inspiraven sovint en escultures o pintures, però amb el temps la gamma s’ha anat obrint cap a altres arts: “N’hem fet basant-nos en la feina d’un interiorista i en la de diversos il·lustradors. Per a mi és un laboratori per provar tècniques”.

El d’aquest any és una obra de la ninotaire Lara Sánchez Guirado, que mostra una família a punt de cel·lebrar l’àpat de Nadal, i que té gust de carquinyoli i anís estrellat. “Així l’àvia de la família pot menjar-se a ella mateixa”.

El dibuix que reflecteix l’obra, fet amb tinta comestible sobre xocolata blanca, passarà a formar part de la col·lecció d’obres que decora les parets de la pastisseria i s’exposa amb un altre de la mateixa autora a l’aparador central d’Uñó. Aquest aparador és obra de Rosa Mª Uñó – qui també imparteix cursos de disseny d’aparadors al Gremi de Pastissers de la província– i que procura renovar-ne l’aspecte força sovint.

Si el sabor del torró d’aquest any té èxit tornarà a produïr-se el Nadal vinent, tot i que amb una tirada limitada. “Quan vam començar intentàvem tenir-los tots cada any –comenta Claudi Uñó–, però ara ja en són molts”.

Els gustos s’inspiren en suggerències dels artistes o són creació del propi l’obrador.

I la pregunta del milió: no fa pena haver-los de menjar? “Són com les mones de pasqua. Hem anat veient que són un objecte de regal preuat i, com amb les mones, part de la il·lusió rau a que són efímeres”. Obres, per tant, no per ser exposades en un museu. Tot el contrari, per a degustar-les.