Bodega 1900: L'any que Albert Adrià va viure perillosament

Alguna cosa passa al Paral·lel de Barcelona. O, millor, algú. Algú passa transversal al Paral·lel i posa de relleu totes les tangents de la gastronomia més vibrant. Cuina tecnoemocional, tapes contemporànies, cuina nikkei, tapes tradicionals… en uns mesos, també un mexicà. I cada nou establiment és exemplar dins la seva etiqueta. Estem parlant d'Albert Adrià.

La Bodega 1900, la seva última aventura, és possiblement el seu projecte més punk. Des d'un punt de vista conceptual, vull dir. Aquí pots prendre una cervesa o un vermut mentre menges seitons, anxoves i patates xip amb salsa d'aperitiu. Què té de punk aquesta tradició? En altres circumstàncies, res, però considerant que Albert Adrià va ser director creatiu d'elBulli Taller, centre de R + D del restaurant més revolucionari de la història, la cosa és molt punk.

Què fa un dels xefs més avantguardistes del món servint formatge tallat en triangles, picantons a la brasa i cotnes de porc? Per què ha penjat un document com el programa del Documenta 12 de Kassel a la paret ? El programa de la quinquennal artística que va validar l'entrada d'elBulli al món de l'art decora una bodegueta de barri. Això és la Bodega 1900, una bodega de barri, un vermuteria. El lloc on Albert Adrià pot "relaxar-se" obrint llaunes de conserva i tirant canyes mentre que, a la vorera de davant, dirigeix la pista circense del Tickets i els viatges gastronòmics del 41º, una al·lucinació feta restaurant.

La Bodega 1900, a més del seu establiment més amable i assequible, es pot menjar sense reserva prèvia i per uns trenta-cinc euros de mitjana, és un símbol. Albert diu que li agradaria morir-se prenent un vermut. Ho té clavat en el més profund de la seva memòria, a la zona incerta que habiten els records feliços de la infantesa.

Si algun dia hi vas no et perdis les canyes, els ibèrics, els 'molletes' (el de calamars s’emportarà la fama però el de pollastre és d'una altra galàxia), les conserves (mai has provat un seitó en vinagre tan ferm, de debò), el foie i el picantó a la brasa, el meló impregnat de vermut blanc i ginebra… la carta és un festival de bons productes servits de la millor manera possible. Alguns clients encara es sorprenen que algú amb el cognom Adrià pugui oferir tapes tradicionals. Única concessió: olives esfèriques. La resta: salaons, conserves, fumats i brasa.

Aquesta és la segona obertura d'Albert enguany. El precedeix l'espectacular Pakta, restaurant de cuina Nikkei, i la seguirà Yauarcán, un mexicà inspirat en la Teta Enroscada d' Obert fins a la Matinada. Dubto que Salma Hayek balli sobre les taules seminua o que tot acabi en una massacre de vampirs. Encara que, qui sap, amb l’ Albert tot és possible.

Per cert, tots aquells que vulgue saber més sobre Albert Adrià, al que molts consideren el "xef més infravalorat del món", un servidor participa des del passat mes de febrer en el rodatge d'un documental sobre la consecució de l'èxit i de la pròpia identitat. Es titula Constructing Albert. El protagonista és Albert Adrià i intentem recollir tot el que ha de dir sobre emprenedoria, creativitat, prendre decisions arriscades… Us deixem el trailer, un teaser, un avanç, en exclusiva per Gastronosfera.