Restaurante Sevruga, un oasi gastronòmic a la vora del Guadalquivir

Bars i restaurants van apujant les persianes i per fi acariciem la 'nova normalitat'. Si abans ja era una meravella asseure's a la terrassa del Restaurant Sevruga, ara és gairebé una necessitat vital gaudir de la seva cuina a l'aire lliure mentre distreus la mirada veient els vaixells passar. Situat al passeig fluvial de Coria del Río, aquest restaurant s'erigeix com a ambaixador de la gastronomia de producte, sent un exemple de bon servei i bon fer a la zona de l'Aljarafe sevillà.

A la porta llueixen amb orgull els adhesius que la Guía Michelin li atorga cada any des de 2012. Carns madurades, woks, peixos de riu i una elaborada carta de tapes i racions dissenyada pels seus propietaris, Irene Román i José Barrera -Pepín, per als amics-.

Més de 15 anys al peu del canó

Irene al capdavant de la sala i Pepín al comandament dels fogons. Sevruga és la història d'un matrimoni lluitador, professional i en constant formació, que fa honor al famós terme: 'resiliència'. En els setze anys de vida del restaurant, han sabut emmotllar el seu negoci i respondre a les necessitats de cada moment, evolucionant el seu estil inicial, més tipus fine dining, a un concepte més fresc i informal, on han mantingut la seva filosofia de cura pel producte i el servei professional en sala. "Creiem que hem fet una labor important al poble per a impulsar la gastronomia i renovar l'oferta, oferint un servei més atent, i despertant la curiositat gastronòmica de molts dels seus habitants", afirmava Irene al principi de l'entrevista. El 2012, incorporen a la família empresarial la Cerveseria Sevruga, a la Plaza Manuel Ruíz Fada, 1, també a Còria. Ara, després de la crisi sanitària, obren una nova línia de negoci amb el servei de recollida per a aquells que vulguin gaudir de Sevruga al menjador de casa.

Cuina contemporània i suggeriments de temporada

Des de 'caviar ecològic de Río Frío amb blinis i mantega' a 'papes aliñás amb oli d'oliva i salmorejo'. Al Restaurant Sevruga, un troba el que cerca. Ofereixen una carta de tapeo on trobem plats tan tradicionals com les 'croquetes d'olla' o les 'gambetes arrebossades amb verduretes i ou escalfat' i altres d'importació com el 'tataki de tonyina amb maionesa de soia i alga wakame'. Gairebé tot pot gaudir-se en format tapes o racions, però el que més em crida l'atenció és la seva oferta de carns i peixos.

Pepín m'ensenya la nevera de maduració de carns. Pengen peces de llom baix, alt, vedell argentí, mitjana de vaca rossa gallega... els ulls se'm fan pampallugues. M'explica que a la cuina disposa d'un forn de carbó que aporta aquest toc tan saborós de les brases. "Aquí tot (o gairebé tot) ho fem en el Josper®. Treballem una carta més o menys fixa i afegim suggeriments segons el producte que trobem de temporada", explica el propietari i cap de cuina.

De la seva carta destaquen l''Atzar a la brasa amb puré de patates a la llimona i allada gallega' i el seu 'pop a la brasa amb chimichurri, patata i mojo verd'. "L'Atzar és un peix de riu típic de la zona i tothom ve a Còria a menjar atzars. Els nostres són de Veta la Palma, a Doñana. En créixer en el seu entorn natural, el peix és de gran qualitat i això es nota", em comenta el matrimoni. I, sens dubte, ho és.

En el seu celler trobem vins andalusos, extremenys, gallecs, clàssics de La Rioja i joies de Ribera del Duero, amb més de 120 referències dels terrers més especials de cada regió. "A Espanya es fa bon vi en molts llocs i es fan vins meravellosos a preus accessibles. M'agraden els cellers petits que expliquen històries", comenta Irene mentre obre la immensa cava de fusta que guarda els seus vins. Ella és l'encarregada d'elaborar la carta i seleccionar els que estaran cada temporada.

El restaurant: un sala per a cada moment

El restaurant ofereix dues entrades: una a l'Avinguda d'Andalusia i una altra exterior, on es troba la seva fabulosa terrassa amb capacitat per a 50 comensals i vistes al riu.

Després de pujar unes escales, trobem el saló de la planta superior. Una enorme vidriera que va del sostre al sòl ens regala una panoràmica incomparable del Guadalquivir. Cadires de pell, estovalles blanques, vaixella serigrafiada amb el seu logo... el saló de la primera planta transmet aquesta essència d''aquí es menja bé'. "Normalment els nostres clients s'asseuen aquí a gaudir d'una ampolla de vi i menjar a un ritme més calmat. Ara ho utilitzem també com a espai de tapeo per a ampliar la zona de la terrassa. També ho lloguem per a comunions i altres esdeveniments privats", ens comenta.

En la següent planta ofereixen un saló privat amb terrassa i vistes al riu per a uns 20 comensals, que pot reservar-se per a grups i taules grans. Ens imaginem sopant aquí al capvespre, amb les seves garlandes enceses, la seva brisa nocturna i el seu bon producte. Quina meravella.

L'última parada és el celler, a la planta soterrani del restaurant. Es tracta d'una petita sala amb una taula privada que hi ha al costat de la cava de vins. "Principalment, aquesta sala s'utilitza a l'hivern per a menjars de Nadal de 8 a 10 comensals i és molt agradable", em diu Irene.

Acaba la visita i marxo del restaurant pensant que, si l'estiu s'esdevé tan local i d'interior, Sevruga servirà d'oasi 'playero' per a molts turistes i residents que enguany no van a la costa.