L'Estupendu, un xiringuito amb una interessant cuina marinera

Els xiringuitos de platja estan de moda. Alguns diran, i amb raó, que mai havien deixat d'estar-ho. La novetat potser és que cuiners de cert renom hagin volgut recuperar aquest format i donar-los nous aires. El pioner va ser sens dubte Joan Escribà con su Xiringuito quan es va instal·lar als anys 90 a la platja del Bogatell, però van arribar-ne d'altres, com recentment el Barracuda de Castelldefels de Guido Weinberg i Xavier Pellicer o La Guingueta de la Barceloneta de la mà de Carles Abellán.

Sembla que la cuina marinera es degusta millor al costat del mar. Això de tota la vida i sense necessitat de transmetre a través d'un Ipod els sons de les ones a les orelles per suposadament reforçar el sabor d'una ostra.

I és que té alguna cosa especial menjar a la platja. És el que van pensar Santi Hoyos (propietari del simpàtic Bar Àngel i del Mudanzas del Born), Joan Carles Ninou l'ínclit Xampanyet i José Manuel Varela (grup Varela i soci de Joan Carles a La Bodega Puntual, un altre bar de tapes cañí adjacent al Xampanyet quan van decidir obrir L'Estupendu.

Es van entestar, malgrat totes les dificultats imaginables, a recuperar uns antics banys de la platja de l'Estació de Badalona (que llanguien en forma de "restaurant" sota el nom de La Palmera), de netejar la casa, de pintar-la de blanc i blau (colors que suggereixen senyals de frescor marinera al nostre imaginari) i de condicionar una autèntiques instal·lacions de cuina.

La proposta culinària és atractiva, tot i moure evidentment en l'estil esperat. Musclos al natural amb el seu toc d'aroma de brasa. Molts dels plats s'elaboren al Josper.

Cremoses i saboroses les croquetes, tant la de xoco (inspirades en les de les Reixes de Bolonya), hi trobo a faltar uns petits trossets de sípia, com la de pernil ibèric.

Esplèndids els calamars fregits amb maionesa i romesco, un plat que sempre triomfa i està entre els més demanats.

El cuiner de L'Estupendu, José David Turón, és de les Terres de l'Ebre i domina en conseqüència els arrossos. Només cal veure aquest caldós de sípia i llamàntol, per no deixar-ne ni un gra.

Em va agradar molt la fideuà de marisc (16,50 € per persona). De fet uns bons fideus a la cassola com els que hagués pogut cuinar la teva pròpia mare. El millor dels compliments.

Per postres, em vaig decantar per un brownie tradicional que acompanyen amb un sempre agradable gelat de vainilla. Un contrast exquisit per acabar l'experiència gastronòmica.

Juan Manuel Varela i Santi Hoyos m'expressen les seves fermes intencions de fer-ho bé. El públic ja respon. Un divendres al migdia de tardor, això sí, amb un sol esplèndid, la terrassa era plena. No vull ni imaginar què serà quan vingui la primavera...

A tres metres de la sorra... "Estupendu!"