Els xiringuitos de platja estan de moda. Alguns diran, i amb raó, que mai havien deixat d'estar-ho. La novetat potser és que cuiners de cert renom hagin volgut recuperar aquest format i donar-los nous aires.
/ Oído cocina
La Máquina de Jorge Juan és l'últim restaurant que el grup La Máquina ha obert a Madrid. La seva cuina, d'essència tradicional, no defrauda. El crític gastronòmic Carlos Maribona valora la seva proposta gastronòmica.
Després de l'èxit de Shunka i Koy Shunka, Hideki Matsuhisa obre una nova taverna japonesa al Barri Gòtic de Barcelona amb els mateixos paràmetres de qualitat.
Fa cinquanta anys, Serafín López obria al carrer de la Ballesta de Madrid una modesta casa de menjars. Com estava situada just davant de La Gran Tasca, un establiment molt popular per aquella època, la va anomenar La Tasquita de Enfrente. Durant més de tres dècades va oferir una cuina molt tradicional, amb plats d'èxit com l'ensaladilla russa o les patates braves.
Almenys resulta sorprenent. Diego Benítez, graduat en Gastronomia a la primera promoció del Basque Culinary Center, ha obert a Madrid el seu propi restaurant. Però en lloc de seguir les noves tendències de la cuina, com fan gairebé tots els nois de la seva edat, ha decidit apostar per una mirada nostàlgica als feliços anys 20 del segle passat. Una volta als plats més clàssics i al luxe d'un temps molt diferent de l'actual.
Hi ha una gastronomia de perifèria que lluita per sostreure una petita clientela a la força gravitatòria de la capital, en aquest cas Barcelona. Poden ser les fondes de poble de tota la vida, que sempre han tingut el seu públic, com la Masia Can Ferran de Sant Quirze del Vallès, o bé petits restaurants muntats per joves cuiners que plantegen un altre tipus de cuina, una mica més sofisticada.
Logronyo és, sobretot, una ciutat de tapes. Al voltant dels carrers Laurel i San Juan hi ha una infinitat de bars amb barres plenes d'atractius pinxos i racions per a tots els gustos. Les tapes són aquí una manera perfecta de descobrir el millor d'aquesta gastronomia de La Rioja, que es basa en l'excel·lent matèria primera de la terra.
Dani López i Estela Velasco van obrir Kokotxa l'any 2002, quan el cuiner tenia només 27 anys. Sis anys després, el 2008, ja aconseguien l'estrella Michelin que segueixen lluint. La cuina d'aquest donostiarra, deixeble com tants altres grans cuiners del mestre Luis Irízar, és de fortes arrels basques, però no es radicalitza en aquest sentit.
Del mar a la cuina. Aquest podria ser el lema de Los Marinos José, un dels millors restaurants de producte del mar no només d'Andalusia sinó de tot Espanya.
Vaig conèixer Dani Carnero al restaurant Galatino de Granada fa uns quinze anys. Era el gran moment de la cuina d'avantguarda i un cuiner jove havia d'estar a l'altura de les circumstàncies i del moment. "Deconstruir" plats de la cuina tradicional, seguint la genial estela bulliniana era la consigna que es autoimponían moltes vegades cuiners inquiets i ben formats.
Hi ha a Madrid i en gairebé totes les ciutats molts restaurants l'aspecte exterior dels quals no es correspon en absolut amb el que trobem al seu interior. És el cas d'El Padre, situat als baixos comercials de Serrano 41, ocult des del carrer i que amb prou feines crida l'atenció, excepte pel detall que per les seves grans vidrieres poden veure els seus menjadors plens de clients al migdia.
Arriba és el restaurant informal d'un cuiner barceloní que triomfa a Madrid, Ramon Freixa. Però no esperin en cap cas trobar aquí ni un sol plat que s'assembli als de casa mare, que té dues estrelles Michelin.
Perquè no és el mateix llegir sobre un restaurant que provar de primera mà els seus plats, a partir d'avui tenim el gust d'estrenar 'Oído Cocina', una secció que busca oferir-te l'opinió de prestigiosos crítics gastronòmics sobre els restaurants de més de moda del país.