La Lupa: cuina actual i ben resolta

No tot són restaurants mediàtics. A Madrid hi ha una llarga llista d’establiments on es pot menjar bé a preus raonables i que comptem amb una clientela fidel, habitualment gent que viu al barri o que treballa als voltants.

És el cas de La Lupa, obert fa pocs mesos a l’Avenida de Bruselas, al Parque de las Avenidas, i que en poc temps ha aconseguit formar ja aquesta clientela.

Sens dubte, influeix un atractiu menú del dia, que s’ofereix per 13,50€ i que congrega a gent que treballa en les moltes oficines de la zona. Però també per la seva cuina ben resolta, pensada per arribar a tota mena de públic, independentment dels seus gustos, i que combina plats tradicionals amb altres més moderns que segueixen les tendències del moment.

Així, les croquetes de pernil, les cloïsses a la paella o l’entrecot de vaca amb patates i pebrots s’alternen a la carta amb baos, gyozas, ceviches o tatakis. En alguns casos combinant uns i altres, com succeeix amb la truita de patata amb escuma de formatge de cabra. I amb bons resultats, en línies generals, tot i que en algun cas el que arriba al plat és quelcom una mica confús.

La Lupa pertany al grup Ottica, que té dos establiments més a Madrid: Ottica i Occhiali, i que està a punt d’obrir un quart, centrat en la cuina italiana. Aquest que avui ens ocupa compta amb una àmplia terrassa i una zona d’entrada en la qual es pot esmorzar, picar quelcom o prendre una copa a la tarda. L’ampli menjador del restaurant es troba a la planta del soterrani, sense llum natural, tot i que ben il·luminat, decorat amb colors vius. 

Les taules (ai!) no tenen estovalles, encara que almenys disposen d’uns mantells de paper per a col·locar els coberts sense que aquests hàgin de posar-se directament sobre la superfície de la taula.

Comencem el nostre àpat amb la peculiar ensaladilla de la casa, que incorpora lluç i ous cruixents i a la qual, a l’hora de presentar-la, el cambrer afegeix una escuma de carabiners servida directament des d’un sifó. Una combinació una mica estranya, però el resultat no és dolent. Saborosa i sucosa. Únicament s’hauria d’eliminar uns punts dolços de melmelada del pebrot de padró que rodeja l’amanida al plat i que distreuen i no aporten res. 

Són molt bones les croquetes de kimchi i tonyina vermella i gens dolents els bunyols de botifarra i carabassa. Recomanables també els tacos de gambó amb salsa cremosa de chipotle. Una mica confuses les vieires amb changurro, gratinades, mentre que està ben resolt el tataki de salmó, marinat amb cervesa i passat pel bufador abans de servir-lo, que s’acompanya amb tirabecs i alga wakame. 

Seguint la moda, no falta un bao. El de La Lupa conté un guisat de cua de bou al jerez amb salsa hoisin i una base de col xina. El guisat està francament bo, però li sobra el bao, bastant pesat. Acabo amb un plat recomanable, la costella ibèrica a baixa temperatura i glacejada amb salsa barbacoa, amb la carn tendra i sucosa. A les postres no falta el pastís de formatge, però l’opció més recomanable és el pastís de xocolata, que prové de La mejor tarta de chocolate del mundo, sempre una garantia. No es menja gens malament a La Lupa, on s’aprecia un esforç per treballar bon producte i tractar-lo adequadament.