Restaurant CasaPiedra: cuina fusió al carbó

El seu nom ja ens dóna una bona idea del que trobarem en arribar a aquest lloc: una coqueta construcció pagesa de pedra, situada en plena naturalesa. "És un entorn idíl·lic per muntar un restaurant i començar des de zero", assegura Alberto Soldán, propietari de CasaPiedra, qui fa ja set anys que es va embarcar en aquesta aventura.

Des de llavors, el seu concepte culinari ha anat evolucionant: "cuinem al carbó des de l'inici, però a poc a poc hem anat atrevint-nos amb més i més fusió de diferents cultures gastronòmiques". I és que, a la vida d'Alberto, i a la de CasaPiedra, va haver-hi un abans i un després. Amb un somriure als llavis, Alberto Soldán recorda que fa ja cinc anys, el seu xef, Leo Ngo, es va creuar en el seu camí. N'hi ha prou amb xerrar un minut amb tots dos, per adonar-nos de l'enorme respecte que els uneix, i la química que hi ha entre ells.

L'arribada d'aquest cuiner extremeny i d'origen vietnamita va suposar tota una revolució gastronòmica per CasaPiedra. "Hem anat desenvolupant el nostre concepte molt a poc a poc, per aconseguir que el comensal sigui capaç d'entendre la fusió que li proposem", explica el xef. CasaPiedra barreja tants –i tan diversos- tipus de cuina, que un ja no sap com definir la seva proposta. "Fem la cuina que ens agrada a nosaltres", expliquen Alberto i Leo, però matisen: "el nostre segell és el toc al carbó, que s'aprecia en cada mos. No tenim fregidora ni planxa, tots els plats calents passen pel forn de carbó". El xef admet que mai abans havia tocat un forn d'aquest tipus. "Va ser un canvi radical, però ara no concebo la cuina sense un forn Josper", assegura.

El menú de CasaPiedra té una forta influència asiàtica -especialment vietnamita- però també s'atreveix amb plats peruans, italians, japonesos, i fins i tot eivissencs. "Canviem la carta tres vegades a l'any, ens encanta jugar amb el factor sorpresa", afegeix Leo Ngo. I, malgrat l'arriscat que sona això de voler sorprendre el client amb cada plat, és un dels aspectes pels quals el comensal s'enamora d'aquest restaurant.

També té part de culpa l'entorn on se situa CasaPiedra, envoltat de tarongers, vinyes i ametllers. I la seva acollidora terrassa. Però un mai pot oblidar que els seus nachos amb guacamole arribin transformats en "un suculent maduixot amb terra" al seu plat.

Tampoc resulta fàcil esborrar de la nostra memòria gustativa el viatge de sabors que proposa CasaPiedra amb el seu tac de tonyina macerada a través d'una seqüència que va des del sabor dolç a l'àcid, passant pel picant i culminant amb el més característic en aquest producte: el salat. Una autèntica explosió de sabors en un plat agosarat, però perfectament equilibrat. "Ens encanta la fusió en la cuina, però no volem passar-nos ni tornar boig al client", explica Alberto, que assegura que "CasaPiedra ha arribat al nivell de fusió que desitjava."

Quan l'apetit va disminuint i t'atreveixes a relaxar-te pensant que ja no hi haurà més sobresalts, arriba un altre dels plats estrella del restaurant: l'arròs a la marinera amb orada i peix mantega. De nou aconsegueixen deixar-nos meravellats, tant per l'intens sabor a mar de l'arròs, com pel característic toc a carbó que impregna el peix.

Després de llambregar la selecció de postres, no podem resistir-nos a provar almenys un d'ells. Ens decantem pel pastís de pastanaga amb crema de natilles. Com ja podíem deduir, no es tracta d'un pastís de pastanaga a l'ús, sinó d'una autèntica obra d'art, pensada per portar al cel als amants del dolç.