Kilo, un restaurant a mida humana a l’Eixample de Barcelona

"A comer, beber, bailar y gozar, que el mundo se va a acabar". Un missatge positiu, ple d’alegria de viure, presideix la carta del Kilo, a Barcelona. El restaurant sencer està ple de lemes optimistes, potser perquè ell mateix va néixer de les ganes dels seus propietaris, Clara Aracil i Manu Marín, de fer un gir cap a una vida que els satisfés més.

"Vam començar gestionant el restaurant d’un hotel, amb socis. Però fèiem molts banquets i celebracions i no ens agradava massa, feia aquella mena de cuina dia rera dia, de fregir filets i croquetes". I van decidir encongir-se per poder créixer. Així naixia fa tres anys el Kilo, un restaurant ubicat en un local que abans havien ocupat propostes una mica més formals (com La Dentelliere, en la seva primera encarnació, o el Gamvik), però amb vocació de fer una cuina directa i senzilla, molt basada en el producte però amb algun toc juganer.

"Agrada molt l’steak tartar picat a mà al moment", explica Aracil, qui està a càrrec de la sala, "els raviolis amb brie i tòfona, la terrina de foie caramel·litzada –que sembla crema catalana-, les croquetes d’ibèrics i gallina... i els arrossos triomfen". Al migdia, bastant de públic d’oficines s’acosta al local, que ofereix un menú de 15.50 euros.

Però si entre setmana i el migdia el públic va més apressat, als vespres i al cap de setmana, el temps s'alenteix. És aleshores quan molts dels clients demanen alguna de les enjogassades postres de la carta. O bé la ruleta-degustació, que permet tastar una mica de tot, o l’encara més boja taula de sabors, unes postres-joc amb un taulell on se serveixen diferents sabors que els comensals han d’encertar.

El premi? Si es reconeixen totes les postres, surten gratis. "Ho encerta un 25% dels qui hi participen, més o menys”, explica Aracil, "el cert és que els mòbils ajuden".

Mitjos gintònics i copes també ajuden a perllongar l’estada al local, que sovint és la primera etapa abans d’anar a un dels locals de copes i discoteques de la zona. "Volem gaudir i fer gaudir", diu Aracil. I, fins ara, sembla que la clientela els dóna la raó.