/ Restaurant barcelona

A mitjans del segle passat, el Carib i el turisme nord-americà cap a l'illa de Cuba van ser molt més que un fenomen de masses, convertint-se en una autèntica font d'inspiració artística en àmbits com la música, la moda i, per descomptat, el cinema. Qui no recorda els films inspirats a l'Havana i els seus cabarets emblemàtics com Tropicana? O les seqüències en platges de somni com Varadero?

De vegades ve de gust menjar dempeus enfront d'una barra i unes altres, un anhela estovalles de fil. No és el mateix sortir amb els amics, que tenir un sopar romàntic, que celebrar els 80 anys de l'àvia, que voler tancar un contracte.

En ple barri Gòtic de Barcelona i a poques passes d’espais tan rellevants de la capital catalana com són la Catedral, la Basílica de Santa Maria del Mar, el Mercat de la Boqueria, el Liceu, el Museu Picasso o el Palau de la Música Catalana, entre molts altres, hi ha, en un indret tan emblemàtic per la seva indescriptible bellesa com pel pes de la història de què va ser testimoni, la plaça de Sant Felip Neri. 

Un a vegades es fa preguntes que potser no vénen al cas o, potser, siguin d'allò més pertinents. La pregunta m'assalta a El Informal de Marc Gascons, ¿serà aquesta la cuina catalana del futur? M’assalta aquí i en d'altres cases - la de Sergi de Meià, a l’Hisop d'Oriol Ivern- i encara que podria sorgir en molts altres restaurants, aquests tenen, per a mi, un accent especial malgrat ser ben diferents.

"A comer, beber, bailar y gozar, que el mundo se va a acabar". Un missatge positiu, ple d’alegria de viure, presideix la carta del Kilo, a Barcelona. El restaurant sencer està ple de lemes optimistes, potser perquè ell mateix va néixer de les ganes dels seus propietaris, Clara Aracil i Manu Marín, de fer un gir cap a una vida que els satisfés més.

Mano Rota és el projecte tàndem dels joves cuiners Bernat Bermudo i Oswaldo Brito. Ambdós es van conèixer en etapa formativa a l’escola Hofmann i durant deu anys han treballat a diferents cuines de pedigrí omplint el sarró d’experiència i definint la seva personalitat culinària. Ara han decidit fer de la sinergia virtut i s’han posat a pedalar sincronitzadament. La seva cuina és directa, saborosa i fuig de complicacions sobreres. Els plats són el que prometen. 

Dos germans que hereten del seu pare la passió per la cuina i la restauració. Simplificant, així podria explicar-se l'origen de La Taverna del Clínic. L'inici d'aquesta saga d'enamorats de la gastronomia el trobem en Pepe Simoes, un gallec que es va establir a Barcelona pels volts del 1973 i que va obrir diversos restaurants.

Romain Fornell és un xef que trenca clixés. Per começar? És el primer xef que aconsegueix una Estrella Michelin a França i una altra a Espanya. Però és que Romain en prou feines havia acabat els seus estudis d'hostaleria a Toulose i els millors restaurants a banda i banda dels Pirineus ja se'l rifaven.