Idò DO Balear: sabors potents en un entorn informal i divertit

Tres anys porten l'Antonia, la Pema y la Lourdes apropant la coquineria balear a una Barcelona que de tan cosmopolita es va oblidar de donar-li via lliure a les illes més veïnes. Ingredients amb denominació d'origen cuinats amb senzillesa i autenticitat, carta molt àmplia amb opcions de tot tipus (des entrepans fins a guisats amb hores de xup-xup).

Sabors potents en un entorn informal i divertit. Al costat de les imprescindibles sobrassada i ensaïmada hi trobem també variats, panades, cocarrois, pambolis, .... Plats que fan les delícies dels barcelonins i acaricien la nostàlgia culinària de la colònia balear.

El local és ampli, estructurat en tres espais. En el primer - la terrassa o porxada- podem fer tapes informalment sobre taules baixes sobre el terra ple de còdols. A l'interior trobem un menjador diàfan i còmode. Taules àmplies, cadires confortables, ben il·luminat. Al fons, sala per a grups amb taula llarga i intimitat.

El carpaccio de carbassó és un entrant lleuger i molt compartible. Amaneixen la cucurbitácea amb emulsió de mel i mostassa, avellanes torrades, flor de sal i formatge menorquí curat (picat, molt sovint). La barreja és suau, sense estridències. Equilibri de dolços, àcids (el que menys) i molt umami (el formatge, les avellanes).

Resulta espectacular -un dels hits de la casa, Anabel la cuinera ens explica que la clientela ho demana amb compulsión- la taula de formatges de Menorca. Es serveixen combinats amb melmelades i fruita seca. El semicurat resulta captivador -textura mantegosa, sabor làctic i herbal- i la cosa es posa molt seriosa amb el qual incorpora romaní: guanya en cos i atresora una mica més d'acidesa. El curat és directament excepcional. Color amarfilado, en boca trobem matisos de fruits secs i final lleugerament picant. Ja ho hem dit: És-pec-ta-cu-lar.

L'olleta de sobrassada guisada al forn és un plat d'intensitat tremenda. Terratrèmol de grau 7 en l'escala Ritcher del gust palatal. Cuita en una diminuta cocotte desenvolupa aromes i es fon dolçament. S'amaneix amb mel per potenciar-ne els sabors i alhora domesticar una mica el picant (una mica menys que fort però alguna cosa més que moderat) de l'embotit vermellenc. Es menja estenent la meravella sobre les típiques galetes marineres (Quelitas). Autenticitat balear.

Per donar-li via lliure definitiva i golafre a la mandíbula, podem abandonar-nos al mos suculent de l'ensaïmada convertida en entrepà amable: les saïmvitx. Calentes, d'interior melós i exterior lleugerament fullat. Daurades i cruixents. El sucre de l'ensaïmada carameliza quan es passen per la planxa i contrasta amb el salat interior. Sensacional la de bacallà (fumat a la casa) amb ceba caramel·litzada.
 

A l'hamburguesa de sobrassada hi trobem superposició de sabors, complexitat. El nucli és una bona carn de vedella barrejada amb sobrassada que li aporta una textura agradablement mantegosa. A partir d'aquí capes de gust afegit: punt salat de la salsa de soja, matís picant de la salsa Perrin s, dolçor de poma i el full d'enciam per refrescar. Creuen que hi falta alguna cosa? Doncs sí: maionesa barrejada amb mostassa i mel. Una simfonia completa entre dues meitats de pa (tendre, dens, gratinat amb formatge) que s'acompanya de bona patata fregida i olives -illenques, és clar-.

Pel moment dolç boníssim pastís de xocolata amb vi negre (farcit de melmelada amarga de taronja de Sóller), descomunal textura amorosa i gairebé fundent en el pastís d'ametlla crua amb canyella i finalment convé provar la gran joia llaminera: tiramisú d'ensaïmada.

Menú de migdia per 11,40 euros (primer, segon, postres i beguda), amb opcions lleugeres des de 8 euros.

Bola extra: molts dels productes amb denominació d'origen Balear que s'empren en l'elaboració dels plats també estan a la venda per venir amb nosaltres a casa. Embotits com el carn-ixulla, formatges de Maó, la sobrassada, vins...