Materia Prima: un lloc on comprar i menjar

Materia Prima porta ja gairebé nou anys funcionant amb una curiosa fórmula que ha tingut molt d’èxit en aquest temps. Els clients escullen els productes que volen menjar, decideixen com se’ls prepararan a la cuina i paguen només per la quantitat exacta que hagin comprat. A l’entrada del local el primer que es troben els comensals és un ampli taulell en el qual estan exposats una sèrie de mariscs, peixos i carns. Allí, assessorats per un expert peixeter i un altre carnicer, van seleccionant el que desitgen, com farien en qualsevol mercat. Cada producte que es mostra figura amb el seu origen i el seu preu de venda. De fet, també funciona com a botiga, ja que el comprador es pot emportar el que adquireix a casa seva. En el cas que decideixi menjar allí, el restaurant cobra 8,80 euros per persona per cuinar tot allò escollit.  

Entre altres avantatges, la fórmula permet menjar a preu de mercat amb aquell petit recàrrec, i, sobretot, permet al client elaborar-se un menú al seu gust i amb les quantitats exactes, ja que tot es ven al pes. En aquests temps en què es lluita contra el malbaratament alimentari, no està gens malament aquest sistema, que evita les racions tancades de les quals sovint es queden bastants restes al plat. Una vegada escollit el que es menjarà, el comensal decideix també com vol que li ho preparin, sempre assessorats per l’especialista que està darrere del taulell. A més, el restaurant ha creat una targeta Vip per clients habituals als quals s’apliquen importants descomptes en la factura final. 

A la planta baixa de Materia Prima, al costat dels taulells, hi ha algunes taules altes per a un pica-pica més informal. Al menjador, amb una distribució una mica incòmoda, es troba, la primera planta, per la qual s’accedeix a través d’unes escales. I als amplis jardins que hi ha davant del restaurant, compta amb una àmplia terrassa, gairebé sempre plena de públic. Moltes vegades el més difícil és escollir, perquè gairebé tot ve de gust i entra pels ulls. La qualitat del producte que es mostra a les vitrines és notable, sobretot a la part marina, molt més abundant que la càrnica. Durant la meva última visita vaig optar per un parell de bones ostres franceses al natural i per uns llagostins que estaven vius.. Entre les opcions de fer-los a la planxa o cuits, vaig escollir aquesta segona opció. Quan els llagostins són bons estan molt millor així. Tres peces de bona mida i sabor. A l’expositor destacaven també unes coquinas petites, però amb bona pinta. Un grapat d’elles, saltades, van resultar molt saboroses i sense sorra. I, finalment, per rematar el capítol d’entrades, una dotzena de seitons que van resultar molt bons fregits. Com veuen, petites quantitats de cada cosa per a gaudir molt més. 

Com a plat principal, un tall d’anfós, que tenia molt bon aspecte. El peixater em va suggerir preparar-lo a la caldeirada. En realitat, més que una calderada es tractava d’una base de crema de patata amb pebre vermell, però el conjunt va funcionar. Bon peix, però una mica més fet del que m’hagués agradat. Al costat de les carns, més reduït, entrecot i filet de vaca entre altres talls, procedents de La Finca. No tot s’ha d’escollir al taulell. Hi ha altres plats com l’ensaladilla russa o unes patates braves, a més de postres com la quesada pasiega o el brownie de xocolata, però, evidentment, en aquesta casa allò recomanable és aquell divertit joc de seleccionar personalment el que es menjarà. Tot allò que no està a l’altura és l’oferta de vins, massa pobre.