La Pepita: la sublimació en femení d'un clàssic

Si qualsevol vespre de cap de setmana passeu pel barceloní carrer de Còrsega, allà on es constitueix com a frontera entre l’Eixample i Gràcia, no us estranyeu gens quan a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí veieu un restaurant no gaire gran ple i, en alguns casos, amb gent esperant a la porta per poder-hi accedir.

Es tracta de La Pepita, el local que la Sofia Boixet i en Sergio Andreu van obrir a la seva tornada de París, on ell havia treballat a Fogón, l’únic restaurant espanyol de la capital francesa que va tenir estrella Michelin. Un espai allargat, amb una barra a la esquerra de la entrada, unes vidrieres a la dreta aprofitant l’avantatge de estar situat al xamfrà d’ambos carrers i un menjador amb taules al fons.

El nom té una doble inspiració, d’una banda és el de la creació culinària de tots dos, que s’ha constituït en un dels motius que fan tornar un i altre cop a molts clients. D’una altra, és un homenatge familiar a les àvies del propietaris, que es deien Josefa i Pepita.

Pepitas i trifàsics

Els plats “estrelles” de la carta són, sens dubte, les “pepitas” i els “trifàsics”. Les primeres són la versió femenina i actualitzada del clàssic “pepito” de sempre, l’entrepà calent a base de carn. Doncs aquí han sabut no només revisitar el clàssic i actualitzar-lo, l’han millorat fins a límits sublims.

Tasteu sinó la McPepita d’hamburguesa, formatge, bacó i patates fregides; la Pepita d’Or, amb vedella, foie i ou ferrat; la de botifarra amb carbassó i espàrrecs a la planxa, la Bikini amb brie i lacón, la de botifarró amb poma o la de salmó. Pel que fa als “trifàsics”, són un combinat a base de dues tapes, la ensaladilla Pepitowska, ensaladilla rusa especial de la casa i les croquetes de pollastre rostit amb romesco, més una “tapalata” a escollir entre hummus amb cogombre i remolatxa, tonyina amb escalivada, esqueixada o foie amb peres al vi. Són tapes que es poden demanar per separat però que així es presenten juntes a un preu més ajustat.

Un delicós univers de tapes

Com al cel qualsevol vespre clar d’estiu, estrelles n’hi ha moltes i al voltant de les dues que ja hem esmentat, un llarg acompanyament de tapes de gran qualitat fan que “trifàsics” i “pepitas” no se sentin sols a l’univers d’aquest local, per a major gaudi d’habituals i nouvinguts.

Entre moltes més, patates braves, anxova especial de la casa amb dulce de leche; coca de sardines fumades; verat marinat amb maduixes a l’estiu o amb taronges i espinacs a l’hivern i, per últim però no menys important, les VIC o “Very Important Croquettes”, unes croquetes autènticament casolanes, realment saboroses i embolicades en pernil. I si per arrodonir un bon àpat el cos us demana una mica de dolç, no dubteu en demanar postres, com el Meloja, carabassa confitada en mel; el gelat de blat de moro amb crispetes caramel·litzades o la Pepita de xocolata, mouse i cremós de xocolata amb oli, pa i confitura d’oliva negra. A l’hora de dinar hi ha també un menú diari compost de dos primers a escollir i una Pepita, també a escollir, amb beguda, postres i cafè per 12 euros.

Bon lloc per esmorzar o fer el vermut

A banda de les hores de dinar o sopar, el local roman obert des de les 9 del matí, cosa que el fa també molt recomanable per anar a esmorzar o a fer un bon vermut i, en dir bo, ens referim no només a la oportunitat de picar alguna cosa sinó especialment a la de tastar l’excel·lent vermut de la casa.

A tot això afegiu-hi un servei impecable, amb uns cambrers atents, cordials i ràpids, amb la simpatia i amabilitat de la Sofia i la seva família voleiant per damunt de tot i podreu comprendre el perquè de l’èxit de La Pepita. Hem parlat amb la Sofía, que ens explica una més la filosofia d'aquest restaurant i la seva oferta gastronòmica.