Font Moixina: cuina volcànica al cor de la Garrotxa

A només deu minuts a peu d'Olot, amagat entre els arbres d'un jardí botànic amb presència  de freixes, faigs, aurons blancs i roures centenaris, hi ha la Font Moixina, una antiga casa de pagès que a finals del segle XIX es va reconvertir en restaurant. En aquest entorn de pau i tranquil·litat, fa quatre anys que en Miquel Alongina i la seva dona, l'Anna Maria Pijoan, porten les regnes d'un local que ofereix cuina exquisida i elaborada a bon preu. Ho demostra el fet que estigui pràcticament ple tots els dies, fins i tot entre setmana.

La «culpa» d'aquest èxit la té la seva variada oferta de menús i carta, sempre amb una excel·lent relació qualitat-preu, i que van canviant en funció de l'època de l'any. Així, entre setmana ofereixen un menú de 14'9 euros que permet al comensal triar entre nou primers, nou segons i nou postres, amb pa, aigua i vi inclòs. Un menú, en el qual predominen els productes de temporada i els plats de la cuina volcànica. Els caps de setmana, el client pot optar per un menú de 27 euros, que permet triar entre set primers i set segons, o el menú La Font, amb plats cent per cent de cuina volcànica, que costa 39 euros amb vins inclosos. Qui no vulgui cap d'aquests menús sempre es podrà decantar per la carta, amb un preu mig que ronda els 38-40 euros. Destaca el fet que un alt percentatge de l'extensa carta de la Font Moixina, formada per un centenar de plats, és apte per a celíacs i hi ha moltes opcions també per a vegetarians.

A banda del menú exclusiu de cuina volcànica, tota la carta i la resta de menús estan impregnats per aquest concepte que es va crear fa més de vint anys per potenciar les receptes tradicionals de la comarca i aquells productes que dóna la terra garrotxina. I que són molts. Per exemple, els fesols de Santa Pau, els naps negres, la patata, el fajol, el formatge serrat d'ovella, el recuit o les excel·lents carns de la zona com la de conill, porcell, xai o vedella.

Així entre els plats amb ADN Garrotxa, hi podem trobar el suquet de fesols amb tripa de bacallà; el ravioli de carn rostit amb salsa de naps, la vedella cuita a baixa temperatura amb fons d'ossos i ratafia o tot un clàssic com són les patates d'Olot, entre molts altres. A en Miquel Alongina li agrada explicar que fan cuina tradicional catalana posada al dia. Aquesta reversió dels clàssics la trobem, per exemple, amb l'espatlla de cabrit que a la Font Moixina elaboren en dues coccions, una d'elles a baixa temperatura, el dau de porcell amb carbassa rostida, vieira i fons de ratafia o el caneló cruixent de brandada de bacallà amb melmelada de tomàquet.

Entre les postres, hi ha diverses propostes que també remeten a la comarca com el recuit amb mel de mil flors, el gelat de iogurt de la Fageda amb fruits vermells, el gelat de ratafia Russet amb nous i reducció de ratafia o els bunyols de poma amb crema i gelat de vainilla. I entre els vins, a Font Moixina hi trobem les grans DO però també cellers petits i petits productors de xampany francesos.

En Miquel Alongina, l'alma mater dels fogons de la Font Moixina, és un cuiner autodidacte que com molts altres cuiners va començar a treballar de molt jove.  Als 14 anys es va iniciar en el sector de l'hostaleria rentant plats i netejant calamars. La participació en cursos i seminaris i haver estat en diversos establiments de la Garrotxa i el Ripollès, l'han empès fins on és ara. El seu lema «aprendre dels que ho fan bé». I amb aquesta filosofia, ell i la seva dona, l'Anna Maria, que està a sala, han convertit la Font Moixina en un imprescindible de la comarca.

El restaurant, que compta amb 18 treballadors -xifra que es duplica els caps de setmana- serveix dinars cada dia de 13 h a 2/4 de 4 excepte dimarts per descans setmanal, i sopars, els dijous, divendres i dissabtes de ¼ de 9 a ¼ d'11.

El local consta de dos menjadors: l’antic, situat a la planta baixa, que té una capacitat per a unes 50 persones i el del primer pis, amb capacitat per a 140 comensals, que es caracteritza per la seva lluminositat i calidesa que li proporciona la fusta que domina la decoració. A l’exterior hi ha una carpa, que s’obre quan fa bon temps.