Distinto, una bona neotasca

La zona de Madrid que s'obre cap al barri de les Lletres, darrere de la plaça de Neptuno, compta amb una àmplia oferta de bars per gaudir de bones tapes. Un dels més recents, poc més d'un any de vida, és Distinto, un espai que busca recuperar l'esperit de les velles tavernes madrilenyes, però amb una visió molt actual. Una tendència que s'imposa a la capital, on joves empresaris o cuiners conserven la filosofia, l'estètica i en bona part el receptari de les tradicionals, donant-los un aire més modern. Els quatre socis que han posat en marxa aquesta vinoteca-taverna amb esperit una miqueta canalla han volgut aplicar aquí la seva àmplia experiència en el sector, tant en el dels vins com en el de la cuina tradicional. Aquestes són les dues claus de Distinto, el vi i una satisfactòria oferta de tapes i racions. Del primer, compten amb més de tres-centes referències, unes trenta per copes, a preus molt competitius, encara que en la seva barra la cervesa és també un element important, ja que aquesta és una zona molt cervesera.

Però el que ens importa avui és la cuina, que es plasma en una atractiva carta pensada per al pica-pica informal, tant en l'espai de la barra com al petit menjador amb taules altes que es troba a la part posterior. En general elaboracions senzilles, molt inspirades en les tavernes tradicionals, encara que amb algunes incursions en coses una mica més sofisticades com el carpaccio de foie o els calamars amb risotto. Una sèrie d'embotits ibèrics obren les propostes, al costat d'altres productes en fred com la cecina de bou o la burrata amanida. Ara, en temporada, bon tomàquet, que es pot prendre en una amanida amb ventresca de conserves Brújula, o en una altra més rebuscada anomenada "Distinto", amb alvocat, papaia i pesto. Millor la primera.

Imprescindible l'ensalada russa, una de les millors de Madrid, que s'ofereix en tres versions: clàssica, amb ventresca de bonic o amb moixama. És tan bona que resulta preferible prendre la clàssica, sense més afegits. Bona opció les sardines al seu punt de sal, presentades amb pa de cristall, tomàquet i guacamole, o el pop amb pebre vermell de La Vera i una emulsió de patata. Menys interessant el tàrtar de tonyina vermella. Punt i a part per a les truites de patata, que es fan poc quallades, perquè quedin sucoses. La tradicional (aquí prenen partit en el debat que divideix als espanyols i opten per elaborar-la amb ceba) és la nostra preferida, però també les tenen amb bacallà, amb fongs i tòfona, o amb callos, també molt bona.

Hi ha un apartat de racions més contundents, però resoltes amb la mateixa solvència. Per exemple la que anomenen "papito de mar", unes gambetes fregides amb pebrots confitats i ous, o les costelletes de conill al romaní. Ens agraden especialment els pedrers de xai saltats amb bolets, que arriben a la taula acompanyats per unes bones patates fregides tallades a daus, i el cruixent d'orella amb escuma de braves. Dos plats que enllacen amb la casquería popular madrilenya que tanta presència va tenir en les tavernes.

Per als més carnívors, llom de vedella madurat, hamburguesa de filet i papada ibèrica, o un steak tàrtar, també de filet, tallat a mà. Aquest arriba fet des de la cuina, encara que es dóna a provar per ajustar el punt de picant. Bona carn i bon amaniment, encara que estaria millor menys endurit. Per tancar, una petita taula de formatges o, per als més llaminers, un pastís de formatge, una torrada de Santa Teresa o un brownie casolà. Distinto, a poca distància de l'Estació d'Atocha, és una molt bona opció si es troben pel centre de Madrid.

© Fotos cedides per Distinto.