/ <p>restaurants a madrid</p>

Un diminut local, una oferta curta, la cura per als detalls i els plats singulars són els baluards de la Llorería, un projecte de cuiners joves que cada cop més cerquen el seu propi lloc a Madrid.

És possible un restaurant definit pels bolets que hi ha disponibles? El Brote és la confirmació que sí amb plats treballats i fons de cuina sense extravagàncies.

El renovat espai, proper a la Gran Via, celebra cinc anys en plena forma. Un lloc que a qualsevol hora del dia resulta apetible i seductor.

Ens solucionen un àpat en pocs minuts, són fàcils de consumir i a més saludables. Les empanades argentines viuen un moment d'esplendor gràcies a projectes com Las Muns, que ens delecten amb aquestes delícies elaborades de manera artesanal. Setze sabors, masses de colors que s’obtenen a l'incorporar sucs vegetals en lloc de colorants i farciments de nivell que transformaran el nostre concepte de menjar ràpid.

En una carnisseria de principis de segle XX es troben carns i altres productes de primer nivell procedents d'autèntics bous. Tant per comprar com per menjar allà mateix.

Les carns que es fan en una gran graella són les protagonistes principals d'un restaurant que porta a Madrid el millor de la cuina popular argentina.

Rafa Zafra i Anna Gotanegra repliquen a Madrid el seu model de marisqueria moderna que tant d'èxit té a Barcelona.

No deixa de resultar curiosa l'absència a Espanya de bons restaurants d'alta cuina xinesa com els que podem trobar en altres ciutats europees i de la resta del món. Després d'uns anys d'expansió, la cuina xinesa va patir una important frenada en el que a nombre d'establiments es refereix. La irrupció d'altres cuines asiàtiques va obrir el ventall de l'oferta i va limitar el seu creixement. I encara que hi ha hagut algun que un altre intent, falta al nostre país un restaurant de referència.

Perretxico és una reconeguda taverna de Vitòria que els seus pinxos han rebut innombrables premis en els últims anys. Fins i tot va ser reconeguda el 2011 com a millor barra de pinxos i tapes d'Espanya. Josean Merino, el seu creador, és un cuiner imaginatiu que ha sabut veure en el món dels pinxos una forma d'acostar l'alta cuina a un públic majoritari, amb un format reduït i en un ambient informal.

Una barra informal en la qual s'ofereixen elaboracions inspirades en la cuina de carrer coreana amb la visió personal del cuiner Luke Jang i producte espanyol.

Cuina de mercat basada en la tradició en un ambient informal. Aquest és l'objectiu que es van marcar Carlos Griffo i el veneçolà Miguel García quan van obrir aquest restaurant al barri de Chamartín de Madrid. Tots dos cuiners han tingut unes trajectòries molt similars. Es van conèixer quan treballaven per a l'asturià Nacho Manzano en alguns dels seus projectes i anys més tard van tornar a coincidir a la cuina de La Bien Aparecida.

A Javier Aranda li agrada el que fa. Només cal veure la passió que li posa a cada projecte que inicia. La Cabra, a la velocitat que corren les obertures i tancaments de la capital, podríem dir que ja és un nou clàssic de la gastronomia d'aquí. I més si cada any intenta renovar-se i aportar una cosa nova. El seu concepte de snacks i tapes d'altura ha agafat un nou vol. Aranda s'ha deixat anar i en aquesta temporada s'ha llançat de ple a aquest format.