
Casa Manolo León: la sofisticació de la cuina sevillana al nucli de San Lorenzo

Qui viu a Sevilla coneix l'emblemàtic pati de Casa Manolo León. Un restaurant que complau amb la seva cuina tradicional i els cobdiciats espais que acompanyen l'experiència. Pati amb jardí vertical que es transforma en hivernacle durant els mesos freds, quatre sales interiores amb diferents decoracions, una terrassa, reservats... Sigui quin sigui el tipus de trobada, Casa Manolo León t'ofereix productes d'alta gamma i un gust decoratiu impecable.
En ple barri de San Lorenzo ens trobem amb aquesta casa senyorial de finals del segle XIX reconvertida en el restaurant del seu bar homònim, Manolo León. Em rep Agustín (germà i soci del difunt Manolo León), qui avui lidera els tres espais del grup: Bar Manolo León, el primer dels seus establiments, ubicat al carrer Juan Pablos (1994), Casa Manolo León Guadalquivir, restaurant insignia del grup i del qual avui et parlem en aquest article (1999), i la seva última obertura en el Gourmet Experience d'El Corte Inglés de Plaza del Duque, que van obrir a finals del 2019.
El lloc convida a gaudir. La llum, les estovalles de fil, la vegetació, les rajoles, el so de l'aigua de la font i un núvol de sevillanisme que et contagia de classe i bon gust. El lloc ideal per baixar el to i paladajar a poc a poc. Les seves parets veuen cada any infinits esdeveniments i moments entre amics, festivitats en familia, menjars d'empresa, casaments i tot tipus de celebracions que comparteixen l'interès de gaudir dels seus espais i una cuina sublim.
La carta: cuina sevillana amb tècniques vanguardistes
La carta de Casa Manolo León conjuga plats tridicionals, com les ja famoses carxofes cruixents amb boronia de tomàquet i pernil, amb plats tradicionals, com el tataki de llobarro amb pinya a la planxa. Es composa d'ibèrics, entrants freds i calents, amanides, guisats, carns i peixos, i es completa amb suggerències de mercat segons la temporada, com el guisat de cigrons amb escamarlà i garrí al forn que acaben d'incorporar aquesta tardó.
També pots gaudir de plats més lleugers, però de gran intensitat, com l'amanida de bonítol i musclos en escabetx o les vieires a la planxa amb crema de carrabiners i espàrrec blanc. No és un restaurant de tapes, és un restaurant per seure a gaudir de cada un dels plats i compartir les seves racions, bastant generoses, per cert.
Pepe Mateo és el cap de cuina i m'explica que a la seva carta sempre ha buscat "que la seva cuina convidi a la conversa dels comensals, que sorprengui i que mai s'avorreixin." Ha format part del restaurant des que va obrir les seves portes l'any 1999 i se sent orgullós d'ocupar un lloc privilegiat als paladars de sevillans i estrangers. Tant, que gairebé és impossible anar-hi a menjar sense reserva.
El servei és atent i cuidadós, la qual cosa et permet gaudir de la intimitat de la teva conversa al temps que no deixa la teva copa buida. Sense cap mena de dubte, el meravellós pati d'aquesta casa seguirà veient gaudir als seus comensals durant molts anys més.
Fotos: Manu Vázquez.
Galeria
Altres suggeriments
-
Hostal EmpúriesPlatja de Portitxol, s/n, L'Escala
-
Hospedería El BatánCtra. Comarcal, A-1512, Tramacastilla
-
IkigaiC. de Velázquez, 136, Madrid