Perikete: el plaer de les bones tapes a la Barceloneta

Des que les tapes es van posar de moda a Barcelona, ​​la qualitat de l'oferta va anar baixant en picat, al mateix ritme que arribaven els turistes i creixien els preus. Però locals com Perikete et recorden quina és l'essència d'un celler "dels de tota la vida": amb la seva barra plena de producte de qualitat, els seus pernils penjant del sostre i els seus platets amb DO, arribats de tots els racons de la península.

I aquí està el Perikete, en uns antics basars de la Barceloneta, barri mariner i popular de la ciutat, per convidar-nos a recordar quin gust té el pernil acabat de tallar, el pescaíto frito fresc i amb el seu arrebossat airós o el formatge poyoyo, que ja de per sí mereix una visita.

Fa tan sols unes setmanes que han obert i les taules altes i informals del local s'omplen en cada torn. El cap de la cuina, Fran Díaz, que ja té una llarga experiència en el Grupo Reini, ens explica que la qualitat del producte, el servei ràpid i els preus ajustats ajuden al fet que Perikete s'ompli de gom a gom.

"Tot ho elaborem aquí: croquetes, flamenquins, bombes ... no tenim res congelat", sentencia Díaz. I quan un clava la primera queixalada a les propostes de pica-pica de la carta, corrobora que, aquí, encara es cuiden els detalls.

‘Chicharrón’ i ‘lagarto’

Díaz s'encarrega de preparar el chicharrón, com es fa a Andalusia. També amb influència del sud, cuina el lagarto de filet: són uns 200 grams del cordó de l'animal, sucós, molt tendre, senzillament marcat a la planxa i acompanyat amb mojo. Aquesta és una de les especialitats que s'anuncien a les pissarres repartides pel local. Un altre dels plats que triomfen són les puntes d'espàrrecs colossals - i ho són! - a la planxa, amb pernil i maionesa. Un plat fora de l’habitual a les barres de tapes barcelonines.

A la carta no hi poden faltar les braves, amb el toc especial que li confereix el picant fet a base de chipotle. El marisquito (gambeta, musclo, calamars, chocos, ...), imprescindible en un bar de la Barceloneta, de la mateixa manera que les bombes, croquetes casolanes de bacallà i el pop a la gallega.

Però aquí no tot són tapes. Mereixen capítol a part els molletes d'Antequera, aquests meravellosament suaus i esponjosos panets que converteixen els entrepans en una delícia: els elaboren amb calamars (madrileny), sobrassada i formatge (mallorquí) o de lacón amb formatge Arzúa-Ulloa (gallec).

L'assortiment de botifarres compta amb quatre sucosos tipus: de Sant Llorenç (amb pebre), de rocafort, de cabrales i amb trompetes de la mort (un tipus de bolets amb un sabor molt intens). I per acabar, entre les postres destaquen el pionono de Granada i la coca de crema.

Les parets del local, literalment recobertes d'ampolles de vi, són un autèntic celler vertical, amb més de 250 referències que també es poden adquirir a preu de botiga. Si es prefereix degustar una canya ben tirada, aquí compten amb sortidors de Keler o Turia, procedents d'Euskadi i València, respectivament, i no tan habituals a la capital catalana.