Nou Gras, una masia amb aire gastronòmic a Cabrils

L’Ana Bas i l’Alex Iglesias es van conèixer a l'escola d'hostaleria i van seguir una carrera en paral·lel, ella a la sala i amb la sommelieria i ell a la cuina. Van adquirir experiència en diferents restaurants gastronòmics de Barcelona (Saüc, Hotel Ohla), alguns amb estrella Michelin, i, temps més tard, van obrir el seu primer negoci, el restaurant de gastro tapes Atapa-it. Ara, ja allunyada de la ciutat Comtal, aquesta parella professional i sentimental acaba d'emprendre un nou projecte que hem pogut conèixer: el restaurant Nou Gras. 

Situat a Cabrils, un municipi interior de la comarca del Maresme, Nou Gras es converteix en una versió actualitzada del restaurant familiar Cal Gras, que des del 1970 se situava en una gran masia tradicional a peu de muntanya. El projecte de l'Ana i l’Alex poc té a veure amb el del restaurant anterior, encara que li facin algunes picades d'ullet. La seva carta, més reduïda, aposta per la cuina de mercat, amb tapes, plats principals i brasa, sempre jugant amb l'estacionalitat del producte. I la seva cuina, tal i com la defineix l’Ana, “és informal, però utilitza les bases dels restaurants gastronòmics, que és al que estàvem acostumats”

Fruit dels aprenentatges culinaris

Així, ens proposen començar amb una mica de pica pica i snacks, com els addictius farcellets de brie, que coronen amb una melmelada de figues; els bunyols de bacallà i llima; o el salmó amb crema d'alvocat, que envasen al buit i marinen amb oli de gingebre i una salsa tipus teriyaki. Un clàssic d'aquest xef, que el continua acompanyant al llarg dels anys. De fet, les tècniques d'alta cuina, apreses anteriorment, així com els tocs orientals, influència del seu pas pel restaurant japonès Icho, fan acte de presència en molts dels seus plats. 

És el cas de la infal·lible escuma de patata trufada amb ou escalfat i pernil ibèric, que fa ús del sifó; del tataki de tonyina amb mango i maionesa de gingebre, que té un gir oriental; o del melós de xai amb cremós de céleri i el suc de la seva cocció, un dels plats estrella de la casa que, en aquest cas, juga amb la cuina a baixa temperatura. Com ja avançàvem, també miren cap a la cuina tradicional que es feia en aquesta masia i, sempre amb el seu toc personal, recuperen receptes com els caragols a la llauna, els canelons de rostit amb salsa tartufata, els peus de porc desossats o el bacallà amb mongetes del ganxet i cansalada.

A tota brasa

Tanmateix, han volgut aprofitar la imponent brasa de l'antic restaurant i oferir carns a la calor del carbó. Però, tal i com ens recalca l’Ana, no pretenen treballar amb les típiques costelles, el clàssic conill o les graellades. Ells se centren en carns més contundents, la majoria provinents de Galícia, com l'entrecot de vedella madurada, la ploma ibèrica amb oli de romaní o el chuletón de quilo dry aged. Les botifarres són especials i les presenten variades: clàssica, negra, de bolets, etc. Per als menys carnívors, existeixen opcions de peix i verdures que també passen pel foc de la brasa. 

Tampoc s'obliden dels arrossos, mariner o de muntanya, i preparen un menú de migdia i un altre de cap de setmana que val la pena tenir en compte. El millor és degustar tots aquests plats a la seva enorme terrassa a l'aire lliure, coberta de moreres, amb vistes a la muntanya i a l'horitzó del mar del Maresme. De cara a l'arribada del fred, disposen d'un segon menjador tancat i d'espais interiors reservats, i preparen noves receptes de tardor i d’hivern que s’inspiraran en els bolets i en els plats de cullera calents. Una masia que diu adéu a la cuina de l'àvia, i ens espera amb altres perspectives culinàries.

Fotos: Flaminia Pelazzi.