Bad Company 1920: La cocteleria clandestina que oculta les seves begudes en perfums, destrals i bombetes

La gent es mou per l'exterior del carrer Miguel Moya (molt pròxim a la cèntrica Gran Via i la plaça del Callao) sense percebre res estrany. La porta de Bad Company 1920 l'únic que té és una espiera, qualsevol podria pensar que allà s'hi allotja més aviat un negoci obscur que una bona i exuberant cocteleria del segle XXI. "Teníem molt clar des del principi que volíem fer un speakeasy a Madrid", comenten de mateixa manera Roman Vilà i Yeray Monforte, els dos caps visibles d'un dels negocis del bon beure que més ha despuntat després de la pandèmia. Tant el terme speakeasy (establiment que ofereix begudes de forma il·legal), com l'any que porten imprès en el seu nom, 1920, no són gratuïts. Els dos remeten a l'etapa més convulsa de l'alcohol en els Estats Units: la llei seca. 

Monforte i Vilà, dos consumats bartenders, han volgut portar al límit aquells anys (que van de gener de 1920 a desembre de 1933), en què s'havia de beure de forma clandestina en bars obscurs. "Ens va semblar que podia donar molt joc traslladar la nostra filosofia de negoci als anys de la prohibició", continuen explicant. Bad Company va obrir fa menys d'un any en els soterranis del local contigu, el restaurant indi Surya. "Tot va passar en plena pandèmia. Els dos treballàvem a Barcelona. Yeray a Dr. Stravinsky, un dels millors cocktail bar de la ciutat, i jo tenia diversos negocis també relacionats amb els còctels. Però necessitàvem sortir d'allà i fer alguna cosa a Madrid", comenta Vilà, un reputat mestre amb els números i en fer viables idees que podrien semblar boges.

El concepte que hi ha darrere de Bad Company no és menor. Totes les begudes que se serveixen estan camuflades en diversos objectes. La qual cosa fa que les seves begudes i la seva forma de comunicar sigui tremendament creativa i, al mateix temps, divertida. "Li hem volgut posar una mica d'acting. Per no avorrir-nos nosaltres i, per què no dir-ho, per ser atractius al client", apunta Monforte. Darrere de tot això hi ha un treball exhaustiu, en el qual el detall i el joc són dues de les bases importants. En aquesta nova temporada que acaben de presentar; les begudes estan unides per una fina línia que relaciona diferents personatges de la història mundial. D'Al Capone a Rockefeller; passant per Marie Curie, Picasso, Bonnie and Clye o Thomas Eddison. Una espècie de realisme màgic que arriba de la manera més insospitada possible. Per exemple, per representar al gàngster de Chicago han enmascarat el còctel en una ruleta. Una variació del clàssic bloody mary, aquí amb tequila, tomàquet condimentat picant, salsa fermentada d'all i oliva negra, més un cordial d'olorós i anxoves.

A Bad Company s'hi pot beure molt i bé, i a més a més passar una bona estona amb els amics. Provant d'endevinar sabors, textures i, per què no, aprendre una mica d'història. "Sempre que arriba algun grup de gent ens agrada parlar amb ells i explicar-los una mica d'on ve l'inspiració de cada còctel", aclara Vilà. La boina dels Peaky Blinders (whisky, bitter de cacau, xarop d'aigua de mar i fum de roure americà), el perfum de Coco Chanel (cognac, aigua d'azahar, xarop de roses, destil·lat de raïm i licor de gessamí), la bíblia del papa Pio XI (ginebra, oli d'oliva, Campari de tomàquet xerri i Bonanto amb alfàbrega i formatge), la font màgica de l'il·lusionista Harry Houdini (rom, fulla de llima kefir, bitter de coco i vermouth de pinya) o el motor de Henry Ford. Aquest últim, una combinació que s'enquadra dins del grup dels cítrics i que resulta molt refrescant ja que porta rom, falernum (un xarop dolç) de pinya i ginger beer de Fever Tree.

Les begudes oscil·len entre els set i els dotze euros. I poden acompanyar-se d'una sèrie de frankfurts d'autor (el nostre preferit és el de Salmón Guru, en honor a una altra de les cocteleries madrilenyes més destacades), pollastre fregit condimentat amb una salsa pròpia feta amb Johnny Walker o anelles de ceba arrebossades amb salsa Cèsar. "Volíem que la gent pugués menjar amb les mans i que no marxés amb l'estómac buit", remata Monforte. Segur que no ho faran. I si no, sempre es pot tastar una d'aquestes begudes que crea controvèrsia: la revisió de la paella valenciana en clau líquida. Un glop que és pur umami i que segur que a més d'un li explota el cap. A Bad Company no deixen indiferent a ningú.