Lebeche, aire fresc per a La Noria
Lebeche és un dels pocs restaurants de la capital especialitzat en arrossos. Obert des del febrer passat, la seva cuina mediterrània, amb productes seleccionats, i el seu elegant i acollidor local cimenten una proposta diferent que enriqueix el cèntric carrer La Noria, una de les històriques de la ciutat amb més ambient.
Pepe García és pilot comercial de professió i cuiner vocacional. Després del confinament estava convençut que volia fer un gir a la seva vida i va canviar Barcelona per Tenerife. El que se li donava millor era fer arrossos després d'una llarga temporada volant de Vitòria a Alacant. Cada dia dinava a la costa llevantina, prenia notes, xerrava amb els cuiners, els preguntava els seus secrets i quan tornava a casa es tancava a practicar. Així va acabar sent un expert en fer del cereal més consumit del planeta un autèntic luxe culinari.
Aquest és el segon restaurant que posen en marxa el pilot i la seva dona, Esmeralda, una exhostessa de vol de Spanair. Quan l'aviació era la seva forma de vida, els vents eren molt importants. En aquesta nova etapa gastronòmica segueixen marcant el rumb donant nom als seus locals. Lebeche és com es coneix el vent del sud-oest que bufa al Llevant espanyol, i que sol antecedir la calima, un fenomen molt habitual a les Canàries.
La seva proposta es diferencia de la dotzena de locals dels voltants amb una carta més sofisticada i creativa. “Competim amb qualitat, no per preu”, recalca el cuiner. Des que el mític Paco Millet va tancar El Rincón de las Paellas (ubicat al costat de la Plaza de Toros), Santa Cruz es va quedar òrfena d'un local de referència. Hi va haver bons intents al llarg dels últims anys, però al final cap va quallar i Lebeche vol omplir aquest forat.
El restaurant ocupa una antiga casa de tres plantes totalment restaurada a l'inici del carrer Antonio Domínguez Alfonso, popularment coneguda com de La Noria, ja que aquí hi va haver una font d'aigua que va abastir la ciutat durant segles.
La sala és a l'entrepis. És elegant i acollidora, amb predomini de fustes nobles, tons clars i llum natural tamisada pels finestrals que donen al carrer del darrere, per on discorre el barranc de Santos. La tranquil·litat de l'interior contrasta amb l'ambient vibrant de la terrassa. Els restaurants, un al costat de l'altre, abarroten les voreres amb les taules i els para-sols, creant un pol gastronòmic que aprofita la primavera eterna de la capital i s'omple fàcilment amb dinars de feina, tardeos entre amics, sopars romàntics i trobades familiars. I quan la resta de la ciutat dorm, La Noria és el darrer refugi que troben els insomnes.
Al cuiner li agrada fugir dels convencionalismes per sorprendre. Un exemple és la seva amanida Cèsar, transformada en un caneló de seda d'arròs, arrebossat en kikos (blat de moro fregit) i farcit d'una barreja de ruca, espinac, anxoves i pollastre, que després es fregeix i s'acompanya de salsa cèsar i vinagreta de tàperes. Un altre dels entrants imprescindibles, que cal tastar, és l'amanida Lebeche, a base de síndria macerada en vermut, tomàquet blau i gelat de formatge Idiazabal amb pesto d'alfàbrega i vinagreta. És una autèntica delícia que fins i tot pot salvar vides i donar molta alegria en una onada de calor.
A l'apartat d'arrossos hi ha més d'una dotzena de variants i d'altres fora de carta amb què Pepe va testant les noves receptes. Entre els més lloats hi ha el socarrat d'una autèntica paella valenciana amb aquest torrat tan llaminer i El Garví, de secret ibèric, bolets i castanyes, que és el plat de la casa del seu restaurant del sud de Tenerife. També triomfa el mariner Abanda amb fumet de peix, musclo, calamar, sípia i mongetes tendres, i durant aquestes setmanes hi ha un fora de carta intens i saborós de xai estofat i esmicolat amb bolets trompeta de la mort que agrada tant que està a punt de passar a la carta.